Pàgina d'inici » Dietari » Baixeu, baixeu

Baixeu, baixeu

Aquesta idea concreta d’humanitat que no és pas meva sinó d’Steiner i que diu que ja no estem avorrits -si més no segons el lànguid sentit antic de la paraula- sinó més aviat insensibilitzats, o potser fins i tot fastiguejats. Assetjats des de qualsevol racó, reforçades per la immediatesa més aclaparadora, les últimes notícies ens serveixen en safata un dramatisme i una cruesa més grossos que els que ens pogués subministrar qualsevol relat clàssic que goséssim evocar. Mercat d’excitacions en què poden competir tan sols l’autor de tremendismes de periòdic i l’escriptor de ciència-ficció. És ben bé com si la imaginació hagués estat desplaçada per la manipulació dels fets reals. I no som lliures encara i l’efecte que tot plegat fa és que la raó estigui en mans de qui més soroll fa, d’aquell o d’aquella que més crida i alça la veu i més disbarats pronuncia. Mare de Déu, baixeu, baixeu! Un poc més de distanciament crític, sisplau. I, si Trias pot ser alcalde, ¿per què no s’hi aboca i a sant de què tanta por? Arriba un moment que ja n’hi ha d’haver prou, de tantes contemplacions. I, si no, fes com jo. Abandona l’arena política i que l’antídot sigui la Literatura. Justament perquè aquest món és així d’opressiu, la Literatura com a antídot podria ser ben bé aquell instrument d’educació al servei de la llibertat individual que tanta falta fa i de la qual anem tan mancats.

4 thoughts on “Baixeu, baixeu

  1. Ara, atenció, ja des d’abans dels dos anys, el 40% dels nens viuen en una “tablet”. I, representa, a més a més, que són els que tenen més sort i més “oportunitats”. Què serà per a ells la literatura, i el dret d’imaginar i la contemplació activa? I, senzillament, el respirar sense fer res? I el mite del paradís? A part de l'”actualitat”, la “informació”, el món “virtual”, és a dir, immaterial, ¿què tindran, amb què comptaran, si no els és permès ni tan sols d’experimentar en la realitat dels sentits ni de ser lliures en la fantasia de la infància…?

  2. Deu ser que sóc un carrossa, i, a més, dec estar equivocat. Però trobo que, als ans seixantes, quan era un nen, amb totes els condicionants que vulgueu, teníem a l’abast un món ric per als sentits que ara s’ha perdut. Ara en tenen una altre, el de les Noves Tecnologies, però a mi em sembla que, aquesta eina, és disminuïda i equivocada, o en tot cas complementària, però no hauria de ser l’única i exclusiva.
    El carrer era el nostre camp d’experimentació, el barri, els horts periurbans, boscos i descampats. Allí ens embrutàvem les mans, manuclejàvem, flairàvem, sentíem, descobríem, discutíem, ens relacionàvem, jugàvem, sagnàvem, competíem, apreníem vocabulari, els noms de les coses, cases, indrets, ocells i animals. No ens calia la plastilina per exercitar la motricitat fina (concepte tan de moda), perquè teníem de tot per motivar-la: terra, rocs, canyes amb les quals fèiem escopetes…. Ens enfilàvem als arbres, caçàvem granotes i capgrossos. Fins i tot rates. Sabíem els noms de les fonts, les cases de pagès i les contrades. Coneixíem els conreus, les flors, on es feien bolets i les herbes remeieres. Això, els únics que no ho podien fer eren els anomenats nens de pis. Ara tots ho són, de pis. Saben on és Memphis i parlen anglès, però desconeixen que la civada és l’”avena” de la “llet” de moda. I no diferencien el lluç de l’orada.

  3. Retroenllaç: ¿En què quedem? | miquelcolomer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s