Pàgina d'inici » Dietari » Tot vingué rodat

Tot vingué rodat

Ja ni me’n recordava, d’això de tornar tan tard a casa. Plena matinada. Més enllà de quarts de 3. I no és pas que res estigués previst i tot vingué rodat. En general les coses que valen la pena es presenten per si soles. Com aquesta conversa nocturna i imprevista amb en Benet Maimí, per exemple, la terrassa del bar per a nosaltres sols, silenci al voltant, el diví i l’humà, la política i també les noies de matinada i sense cap noció del temps. Caigueren copes i paraules, moltes paraules, i el plaer de la temperatura, veritable luxe. Després, a casa, i com que una cosa porta a l’altra, em tornà a les mans per una estona La Muntanya Màgica i aquells mots del personatge Settembrini, fantàstic, que diuen: “La democràcia no té més sentit que el de corregir individualment qualsevol absolutisme estatal, qualsevol absolutisme col·lectiu”. O bé aquests altres: “Les conquestes del Renaixement i del racionalisme es diuen personalitat, dret humà, (i deures), llibertat!”. No puc estar-hi més d’acord. Les paraules són també accions igual que aquestes, les accions, són de la mateixa manera una mena de paraules, just fins a sucumbir, retuts, en el son que cada dia ens allibera i ens prepara per a la renovació del desig. Del desig sense el qual no és possible la vida. Bufff. Tot vingué rodat. I ja vaig tard, també, aquest dematí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s