Pàgina d'inici » Dietari » Dinar a l’hora de dinar

Dinar a l’hora de dinar

També el gran Julio Camba parlà de la puntualitat. I de manera molt més ben exemplificada i gràfica. Hi ha aquell article, El Temps i l’Espai, que forma part del recopilatori de les seves millors pàgines, Sus Páginas Mejores (Austral, Espasa Calpe, 1996), que és exactament per emmarcar. Resulta que t’és urgent ventilar un afer amb un amic teu i intentes una cita per poder parlar-ne. I no hi ha manera. ¿Quedem demà? Bé, però ¿a quina hora? Després de dinar, per exemple. Clar, però això, ¿quina hora és? ¿A quina hora dines tu? Doncs com tothom, dino a l’hora de dinar. Però, a veure, escolta ¿quina és l’hora de dinar per a tu? Doncs d’1 a 2, però de vegades m’assec a taula que ja són les 3. Tot i així a les 4 sempre quedo lliure. Entesos, quedem a les 4, doncs. D’acord, però clar, si trigo una mica, m’esperaràs, oi? Qui diu les 4 diu quarts de 5. I així tota l’estona, i no hi havia manera de formalitzar cap compromís. Al final, vam quedar de reunir-nos l’endemà de 7 a 8 del vespre. I arribat el moment, només faltaria, toquen les 8 al campanar i el teu amic no compareix. Es veu que va arribar a 2/4 de 9, esbufegant o fent-ho veure, i el cambrer li va dir que tu ja te n’havies anat. No hi ha dret, et diu al cap d’uns quants dies en trobar-vos per carrer, em fas fixar una hora i resulta que no ets capaç d’esperar-me ni 10 minuts. A 2/4 de 9 ja hi era, jo, al cafè. Mires de fer-li veure que tot això no pot ser, que les coses no poden anar bé de cap manera sense puntualitat. Li expliques que és una qüestió de temps, però que podria ser-ho també d’espai. Imagina’t, li dius, que quedem a Plaça de Catalunya i que encabat t’assabentes que jo he acudit a la cita, però a Calvo Sotelo. ¿Què et semblaria? Però bé, no hi ha res a fer. Sents que murmura que amb tanta precisió i amb tanta exactitud la vida seria impossible. I tant és que tu insisteixis que, al contrari, l’exactitud i la precisió la simplificarien, la vida. Tant és perquè amb aquesta mena de gent és impossible. No ho seran mai, de puntuals. I no pas perquè considerin que el temps no sigui una cosa preciosa. Sinó perquè encara són massa entre nosaltres aquells per als quals el temps no té importància, tan superiors s’hi senten i tant de menyspreu demostren sempre envers els altres. En el fons, però, es tracta d’inferiors, inferiors al temps, per sota de la puntualitat, sempre per sota d’aquesta obra mestra. Això i el plaer que sempre representa, encara que sigui de tant en tant, tornar a Camba.

One thought on “Dinar a l’hora de dinar

  1. N’hi ha que tenen el fetge com una rajada. No pensen que perjudiquen. Van a la seva. Som els altres els que ens hem d’adaptar a ells.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s