Pàgina d'inici » Dietari » Les llengües s’imposen

Les llengües s’imposen

Recordo aquelles paraules de Woody Allen a Cannes. Els problemes econòmics, i les crisis econòmiques, tard o d’hora acaben solucionant-se. Cal esforç i sacrifici, però sempre fins ara s’han acabat solucionant. Són més urgents de resoldre els altres problemes. Els filosòfics, que deia ell. Els derivats de la baixada de tensió moral que ens afecta, i dels problemes que comporta la dictadura relativista i l’infaust bonisme feminista. Allen afegia que tot resulta més fàcil i suportable per a tots aquells que tenen algun tipus de fe, aquells que creuen en alguna cosa, encara que aquesta cosa sigui l’alimentació macrobiòtica i vegetariana. Alguna cosa on poder agafar-te, alguna cosa que creguis que et salvarà i que es converteixi en el nord de la teva vida. Ara ni el Ministeri de Justícia francès ni el Consejo General del Poder Judicial espanyol no accepten sentències dels jutges si aquestes són trameses en català. I com que no només cal estimar la llengua sinó que cal, a més a més, creure-hi i tenir-hi fe, si jo fos jutge, no m’importaria gens que em suspenguessin de feina. Totes les sentències en català. No obeiria en absolut cap requeriment que em privés d’usar la meva llengua, que és a més la llengua de 10 milions de parlants i que cal, per tant, per damunt de tot fer respectar. Em podrien potser suspendre de feina i de sou i del que volguessin. Com que seria jutge, això voldria dir que ximple del tot no ho deuria pas ser. Ja m’espavilaria a trobar-ne alguna altra, d’ocupació. El cas clamorós del jutge Vidal que va més enllà de la llengua i suposa la negació de tot. Però el cas és que les sentències enviades en català potser no deuen arribar en aquests moments, si és que hi arriben, ni al 15% del total. Gairebé irrellevant. Hi ha, doncs, tota aquesta feina a fer. Les llengües s’imposen, em sembla, i qui les imposa és la voluntat dels pobles i dels individus que els componen i que les tenen com a pròpies. Pobles i nacions que sense la seva llengua senzillament desapareixerien. Som a Europa i Europa no ens reconeix ni la llengua. Tampoc Espanya no ho fa i la vol supeditada a la seva, imposada. Fa 300 anys que ens volen eliminar la llengua i la identitat. Cal creure-hi, en la llengua. I ser-ne militant i tenir-hi fe. Imposar-la. I conquerir la identitat. Després ja veurem què serem. De la possibilitat de monarquia parlava fa un temps López Tena. I d’oferir la corona catalana a un representant de la casa de Windsor. A mi ja m’estaria bé. Però què va, què dic, si representa que som republicans!

2 thoughts on “Les llengües s’imposen

  1. “(Los catalanes) son aficionados a su patria, con tal exceso, que les hace trastornar el uso de la razón y solamente hablar en su lengua nativa (…) Aquel grande orgullo está abatido y respetan ya los preceptos de V.M. y a la justicia, no por afecto y amor, sí por la fuerza superior de las armas de modo que la quietud y obediencia deben aficiarse en estas”

    (De la Sessió plenària del Consejo de Castilla, 13 de juny de 1715)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s