Pàgina d'inici » Dietari » Una tragèdia d’errors

Una tragèdia d’errors

Són diverses ja les coses que simplement m’haurien passat per alt si no arriba a ser per en Santi Trullenque. Pel·lícules, clar, però també llibres. Vaig tard aquesta vegada perquè ja fa gairebé dos anys que em recomanà The Disanchanted, fascinadora novel·la de Budd Schulberg (1914-2009), fill d’aquell fundador de la indústria cinematogràfica, el món del cine sempre al seu voltant, guionista ell mateix i autor de coses tan esplèndides com La Llei del Silenci, Més Dura Serà la Caiguda i Un Rostre en Plena Multitud, totes tres posteriors a aquest Disanchanted, que és del 1951. Que jo sàpiga, no hi ha versió catalana i la que tinc és la castellana que Acantilado publicà el 2004 segons traducció de J. Martín Lloret. En Santi mai no falla i no oblido el consell d’aquesta altra meravella que són Les Memòries d’un Príncep de Hollywood. De Cine (1981). També a Acantilado des del 2006. I també de Schulberg.

El Desencantat és pura fascinació de condició humana i em sembla que ens abasta a tots. Vull dir que t’hi sents implicat i no cal que t’agradi el cine. Va més enllà. Decadència, orgull, caigudes i recaigudes, hàlit de tragèdia, poesia i revelació, l’esforç d’arribar a allò que més estimes i al mateix temps d’alçar-te contra el que més estimes. Arribes a poder treballar amb aquell que tant admires, geni consagrat en edat ja madura, o més que madura, però amb fama també de beverri i molt poc capaç de construir avui cap llibre com aquell que el féu famós, posem que es tracti d’El Gran Gatsby. Tots dos rebeu l’encàrrec de treballar plegats en un projecte que us sembla pura brossa i el que descobreixes és que el teu admirat l’ha acceptat tan sols per diners. De tu, tant se li’n dóna. Però el cas és que et toca fer-li gairebé de cangur, sempre pendent de les sessions espirituoses i enfollides del col·lega. Col·lega, tot i així, amb breus espurnes brillants d’inspiració que fan que t’oblidis de tantes i tantes males estones i decepcions. T’enlluerna aquest llibre desencantat i et mostra també qui ets i de què estàs fet. Follia i comiat, una tragèdia d’errors. ¿Que et penses que no ho veig, noi, que et creus que estic acabat? Manley Halliday (Scott Fitzgerald, no ens enganyem), l’escriptor acabat dels daurats anys 20. ¿Per què les històries d’amor han passat de moda dins de les novel·les serioses? ¿I saps què? Doncs que no hi ha res com l’èxit per arribar al fracàs. Immens.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s