Pàgina d'inici » Dietari » Els herois també són mortals

Els herois també són mortals

Gran notícia. L’Altra publica en català Joc i distracció, llibre aparegut en anglès l’any 1967. El mateix autor considera aquesta novel·la la més reeixida de la seva producció i hi explica una relació breu i fogosa entre un universitari nord-americà i una jove francesa. Bellesa i subtilesa. Mil vegades millor llegir Salter que no pas estar-se tres hores amb aquestes tafaneries infectes de la Camarga. Més lliçons de vida les que aporta sempre Salter. El diner -diu aquest universitari, Dean-, t’asseguro que és molt difícil mantenir clara la ment quan no en tens. La vaig llegir ara fa dos anys en versió castellana. França, les seves carreteres, i la lentitud d’aquells dies. Phillip, sisplau, que no porto el tampó ben posat i t’hauries de parar a Saulieu. I el que passà és que fugiren i feren l’amor, res d’insòlit, res que no pogués esperar-se aquells llargs dematins de diumenge, repic de totes les campanes. Coses vistes, coses descobertes, coses somiades, ¿on és la diferència? I la veritat és que em fa por, em fa por igual que me’n fan tots els homes que tenen èxit en l’amor. I et diré una cosa estupenda d’aquest país. L’aire. Tot fa bona olor. La França autèntica que mai no hauria descobert si no arriba a ser per tu. I així fins que arriba l’última nit del seu viatge. Voldries llegir-ho tot de Salter, et fa sempre la sensació de saber un munt de veritats sobre els homes i la vida, d’aquest realisme eròtic que ens mou i també perquè, aquí, el joc i la distracció foren només cosa d’ell, refinada murrieria, i mai d’ella, que ara és casada i deu tenir fills, o potser no, i el que li ha tocat de viure és que també són mortals, els herois. Grandiós crescendo final d’aquestes poc més de 200 pàgines trobat enmig de tanta paperassa desendreçada. Total, que sembla que és cert que la cosa aquí no dóna per a més i que hem de viure de traduccions. Sales, Villalonga, Rodoreda, Moncada, són molt bons. Però, ¿i després? Sí, Puig de tant en tant, i Baixauli, i Sànchez-Piñol, i fins fa poc els contes de Monzó i ara mateix els llibres de Serés -m’ho recorda en Joan Safont que, com sempre, està pendent de tot- i també el consol de Sala i de Todó i de Pujol. No sé si gaire res més. Tret, és clar, de la trucada de l’amic que em fa saber la recent creació d’una secta de no usuaris de WhatsApp. No usuaris que es distingeixen per la mirada i l’aïllament de quan vas amb tren i ets l’únic de contemplar el paisatge mentre tota la resta de passatgers es traslladen apantallats de la maquineta. Mortalment embadocats.

6 thoughts on “Els herois també són mortals

  1. Potser tens raó Miquel, però que quedi clar que els traductors són fantàstics (i tu ja ho has dit prou vegades)
    Et deixo, he d’apuntar-me urgentment a la secta

    • Hahah! Secta embrionària, encara. Però embrió d’éssers potser més lliures que es distingeixen per la mirada, una mirada més transparent, més desinteressada, menys angoixada. N’anirem parlant. Merci.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s