Pàgina d'inici » Dietari » El fet de preferir no fer-ho

El fet de preferir no fer-ho

M’arriba un altre correu de l’ex-alumne que ara viu a l’Equador. Aquest cop per fer-me saber que els han proposat de llegir el relat de ficció escrit per Herman Melville el 1853, Bartleby, l’escrivent, i de fer-ne un petit assaig interpretatiu. L’obra és narrada per un advocat de Nova York que un dia contracta un escrivent de nom Bartleby, que en un primer moment es mostra treballador i afable tot i l’actitud reservada que té. A l’oficina, situada a Wall Street, hi treballa com a escrivent, juntament amb altres dos homes i un noi que s’encarrega de fer encàrrecs. Tot va bé fins que un dia, requerit per l’amo per fer una tasca contesta que m’estimaria més no fer-ho. Així mateix, tal com sona. Llegeixo amb atenció el resultat del que m’envia l’estudiant que dic. Bartleby arriba un moment que prefereix no fer-ho perquè a partir d’aquell moment pretén ser tan sols ell mateix. A la vida no es tracta només de tenir feina i de relacionar-se amb els col·legues i amb el superior directe i treballar en equip i tot això. No. L’escrivent més s’estima no fer-se un embolic i confondre’s més del que ja ho està. Està confós, diu, i no es vol posar a fer coses que preferiria no fer. Indiferència (aparent) davant de tot i davant de tothom. La barrera és ell mateix. La felicitat recerca la llum i per aquesta raó jutgem que el món és alegre; i d’altra banda el dolor s’amaga en la soledat i per això mateix pensem que el dolor no existeix. “Bartleby, fes el favor de reaccionar!”. Però és ja incapaç de fer-ho perquè és ell mateix qui s’ho impedeix i s’hi posa traves, totes les traves. I així es queda al marge i elimina successos que mai no es produiran i elimina sentiments que tampoc mai no arribarà a sentir. Eliminació de tot a priori. Negativa constant, en condicional (com el m’estimaria més), rere la qual s’amaga el que ell pensa. I només ell ho sap. Ningú més. No hi ha acció de cap mena, tan sols aquell mirar per la finestra, qui sap on i qui sap el què. Pobre Bartleby, potser pensem. I aquell calfred que et recorre el braç i a través de la medul·la t’arriba fins als peus.

Déu n’hi do, penso de l’ex-alumne. Pas mal. Però alerta, li contesto. Alerta a glorificar-lo i a prendre’ns-el com a model. Bartleby, com sabem, morí a la presó. D’inanició.

One thought on “El fet de preferir no fer-ho

  1. La cèlebre frase de Bartleby m’agrada més com la traduïda, més recentment, en Pep Julià: “m’estimaria més no fer-ho”.
    En fi, res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s