Pàgina d'inici » Dietari » No vull parlar d’aquesta senyora

No vull parlar d’aquesta senyora

No vull parlar d’aquesta senyora Magaldi, fiscal en cap de Barcelona, ni de l’atroç bilingüisme, ni de llengües en contacte -pura lascívia de la submissió-, ni de diglòssia, ni d’humiliació, ni de res de tot això. Arribo el vespre a casa després de la classe a l’Ateneu i miro d’evitar que aquest cabreig constant, aquesta irritació, m’afecti i m’alteri. De manera que el que faig és simplement veure el partit que el Barça de bàsquet juga a Munic i m’ho passo la mar de bé. Distès malgrat en Rovirosa. No ho sé, el rival potser no és gaire consistent, però hi ha moments de gran encert del Barça que juga de quadribarrat. Victòria de més de 20 punts al final. Després un biquini i unes quantes mandarines abans de tornar a La Vida Lenta. Vespre i nit sense calefacció, no fa cap falta i som ja a 20-N. Del llibre, arribo a la pàgina 201, dia dels Innocents 1957. En mar. Vida ordinària. Menjar, dormir, passejar, contemplació del mar. Això fou anit. I avui hi haurà un extra. Avui el dia s’acabarà, si tot va bé, al Tirsa. I no hi voldré tampoc parlar d’aquesta senyora que deia ni de res del que significa la seva existència ni de la de tants altres que són com ella.

P.S. Aquell 21 de novembre d’ara fa dos anys faltava molt poc perquè el Tirsa tanqués per sempre. Poc més d’un mes. Enyor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s