Pàgina d'inici » Dietari » Les regles del foraster

Les regles del foraster

¿Què és la civilització sinó un procés al final del qual tots els individus poden viure tranquil·lament sense ser molestats pels altres? Exactament, i com sempre que no sé què dir ni què fer, apareix la crossa lúcida de Guillem Simó. En la situació actual, afegeix el 16 de juliol del 1994, ni els forasters ni els catalans viuen civilitzadament a Catalunya; ben al contrari, viuen enmig d’una tensió creixent, profundament incivil. 20 anys fa que Simó, mallorquí, ho deixà escrit. En aquesta part del món. Una cosa sí que ha canviat, però. El darrer paràgraf d’aquesta mateixa entrada ha canviat. Ja no sembla veritat avui que els individus, pessimistes, es donin de baixa de la utopia civilitzadora i es resignin a continuar vivint a la manera silvestre i erràtica. La resignació ha desaparegut i la utopia ja no se’ns apareix com la concepció d’un ideal irrealitzable. ¿Per quins set sous, per exemple, he de negociar jo la llengua del país? ¿Per què sotmetre’m a les regles del foraster?

(Per cert, deia ara fa just 2 anys, que continuo demanant-me per a quan finalment hi haurà disponible l’edició completa i definitiva del dietari. Doncs bé, la cosa ha trigat, l’espera ha estat més aviat llarga, però segur que haurà valgut la pena. Aquesta edició completa i definitiva, a càrrec de Carme Vidal i de Sam Abrams, i feta per Acontravent, la presentaran els excel·lents crítics i professors Josep M. Nadal Suau i Carles Cabrera a Ciutat de Mallorca el pròxim i ja tan proper dijous 3 de novembre 2016. Candeletes).

5 thoughts on “Les regles del foraster

  1. Les regles del foraster, però amb l’aquiescència o l’entusiasme d’uns quants autòctons poderosos que es passaren al castellà així que els nacionals enfilaven la Diagonal. Els cadells dels quals van fer forat a universitats i mitjans de comunicació. Alguns convertits al marxisme leninisme per retornar al cap dels anys a les tesis falangistes dels pares, curulles d’autoodi. Aquesta gent van créixer amb un nul respecte per la llengua dels avis. I si la van arribar a parlar va ser a contracor, apresa superficialment, obligats per les circumstàncies. El foraster, sí, però aquí hi ha molt botiflerot llenguagirat, encrostonat, encara. El corc és ben endins, forma part de la fusta mateixa.

  2. Hi ha forasters i forasters. Al carrer de casa mateix. Quan era petit la majoria de famílies tenien els llinatges acabats amb ez. Provenien de l’Aragó i Múrcia, ja dels avis que a la primeria del segle vint s’hi van establir com a obrers de la indústria tèxtil. Només hi senties el català, al carrer i a dins les cases. Parlaven una llengua popular, rica en frases fetes i refranys, un català empeltat dels catalans de soca-rel, que la república els va ajudar a fixar gràcies a l’ensenyament que en van rebre. Ells van salvar el nostre idioma. Durant el franquisme no es van arronsar i van continuar parlant-lo, a casa i al carrer. Gràcies als menestrals i els obrers (forasters i autòctons) continuem parlant aquest idioma nostre. A desgrat de les Mariones Rebull.

  3. Jo sóc de les cases barates de Vic i potser no massa dogmàtic i a Vic, el de sempre, els que cantaven Cara al sol, ara criden in-inde-independència. Es veu que en diuen evolutius. Els Font Prat deuen ser una família de dinosaures. Discussió estèril.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s