Pàgina d'inici » Dietari » La cua com a pota

La cua com a pota

Ironia i rotunditat de Christopher Morley posada en boca de la seva narradora, senyora Mifflin, en aquesta ficció esplèndida que és La Llibreria Ambulant i que fa tres o quatre mesos que El Cercle de Viena ha publicat entre nosaltres amb traducció, també esplèndida, de Dolors Udina. El llibre és del 1917 i hi tinc ja ple de fragments subratllats. Com per exemple aquest de la cua de gos en què el missioner de llibres s’adreça al seu auditori. Amics meus, segur que recordareu l’acudit d’Abe Lincoln sobre el gos. Si comptem la cua com a pota, ¿quantes potes té un gos? Cinc, respondreu. Però no, perquè dir que la cua és una pota no la converteix en pota. Bé, doncs, molts de nosaltres ens trobem en la mateixa situació que aquesta cua de gos. Que ens diguem humans no vol dir que ho siguem. Perquè cap criatura d’aquest món no té dret a pensar en ella mateixa com a ésser humà si no és que coneix, i dic coneix, com a mínim un bon llibre. Un bon llibre i les paraules que conté. I tot això en un vespre perfecte de tardor, sense vent, quietud ambiental, perfil de lluna com l’ungla retallada del dit gruixut i en plena conversa amb l’amic Joan mentre escolto amb atenció l’explicació del seu recent periple novaiorquès. I és cert, segurament, que Brooklyn -on ell s’estigué- és un estat mental i, en canvi, NY és un estat de la butxaca. I jo no sé com serà el país que tindrem. Sé tan sols que m’agradaria que s’assemblés a la manera de ser dels personatges de Morley, tan humans, d’aquest llibre bellíssim.

4 thoughts on “La cua com a pota

  1. Benvolgut Miquel, si us vaga, m’agradaria que llegíssiu un comentari que jo mateix us vaig deixar sota l’article del 28 març del 2012. Gràcies.

    • Ostres, gràcies. No ho recordava. Ni el comentari ni l’article de Saladrigas: Acabo de llegir al suplement de cultura de LV una ressenya de La librería ambulante de C. Morley en què el crític Saladrigas destaca unes paraules d’un dels personatges. He pensant en vós quan les he llegit, de manera que us les transmeto, (traduïdes): Crec que llegir un bon llibre et fa modest. Quan hom aconsegueix veure amb lucidesa l’interior de la naturalesa humana, cosa que et proporcionen els grans llibres, hom sent la necessitat de fer-se petit”. Merci, de veritat

  2. Jo el llibre me’l vaig comprar i llegir després de la crítica del Robert Saladrigas i, és clar, em va agradar molt. Celebro que hagi estat traduït al català.
    I no cregueu que no estic temptat de comprar-me’l…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s