Pàgina d'inici » Dietari » Sempre el mateix llibre

Sempre el mateix llibre

Diu que Patrick Modiano simula que escriu sempre el mateix llibre i n’ha escrit 30. Un desesperat que no pot viure sense París, que és alguna cosa, una ciutat, sempre interior. Llegeixo que ell pensa que els polítics són en general incultes i molt, massa, funcionarials. I que la política és perillosa per a un escriptor. I també per a un lector de literatura. La política no és sinó una maldestra simplificació de les coses i l’escriptor treballa justament de manera oposada perquè tracta de mostrar allò ocult, la complexitat de tot. A un escriptor no li hauria de caldre escriure de política, això és en tot cas per als periodistes. La veritat és que he llegit poc Modiano, molt poc. Recordo El Carrer de les Botigues Fosques (Proa), però fa ja molt de temps i amb prou feines si em ve a la memòria el protagonista, que imagino vivint al caire d’una o altra amenaça tal com llegeixo que passa amb tots els seus “herois”. L’he llegit molt poc i em proposo de fer-ho a partir d’ara. Cosa que segurament ni pensaria si no hagués estat per aquest Nobel. M’he deixat atraure, també, per la seva figura, per la seva presència i pels seus mots orals. Aquest desdeny endevinat per tot acte públic i massiu. Havia de comparèixer i ha comparegut. Sense gaires ganes. I afirmant escriure sempre el mateix llibre. Moltes ganes de llegir-lo.

6 thoughts on “Sempre el mateix llibre

  1. És molt gratificant llegir Modiano. Aquest matí, Bernard Pivot deia que,en Modiano, la geografia és molt meticulosa i el temps molt difús, i això és el que el fa poètic. Doncs això.

    Tafanegeu la contra de “La place de l’étoile” (en francès, no sé si s’ha traduït) i…

  2. No n’he llegit res, de Modiano. Ho intentaré, encara que a mi els premis, baldament sigui el Nobel, no m’estimulen, més aviat aconsegueixen l’efecte contrari. És un meu prejudici, ho sé. Quants grandíssim escriptors no van rebre el Nobel? També penso que arran de la fal•lera per l’anglès, ens perdem altres llengües de cultura com el francès o l’italià. Abans la gent catalana de cultura, o la mínimament culta, sabia parlar i llegir el francès. Una llengua és també una cultura, a més d’un codi de comunicació. I els catalans potser ens tocaria (a més de la llengua anglesa, cultural, i, sobretot, mercantil) conèixer el francès. I llegir-hi directament, sense traducció. Però això que proposo va en contra de la inèrcia actual, en què volem aprendre anglès no per llegir Shakespeare, sinó per estar al món per vendre-hi més i fer-nos rics de collons.

  3. A la Tralla de Vic i a la llibreria Anglada, ho han esgotat tot. Vaig llegir el què vostè va llegir, fa molts anys, jo, i el tornaré llegir. I tant! És francès, parisenc, diuen que és el Proust del segle XX, què més vull? Una il·lusió, no ho sé i no em preocupa. Gens. El llegiré i, potser, m’atreviré en francès. No ho sé, però pot ser probable.

    • Ramon. A la llibreria Anglada i a la Tralla -quin goig que fan els nous locals!- hi venim expressament de Barcelona per xerrar amb els llibreters i emportar-nos-hi qualitat garantida. T’ho dic en plural perquè no sóc l’únic. Que consti que, te’n faràs càrrec, alguna llonganissa també va al sarró, però aquestes dues llibreries són un luxe. Vic se les mereix.

  4. En Jordi de l’Anglada, un vigatà d’aquells, d’aquells, dels de solatge i a La Tralla, et diré, hi trobo a faltar l’Imma, la Bellafont. M’agradava més la Tralla d’abans, potser era menys funcional. Era més nostra. Ja ho saben, si venen a Vic, al Casino ens podem trobar a fer el cafè. Content pèl comentari i de llibreries n’anem servits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s