Pàgina d'inici » Dietari » La gent ho ha decidit

La gent ho ha decidit

¿Què volem dir exactament quan diem gent? El que vulgui la gent. És el que la gent ha decidit. ¿Però quina gent? Perquè la gent, ¿què sap, la gent? ¿Baixos instints, potser, i prou? ¿Com ara això de Roses, d’empaitar ànecs a mar? La gent ho ha decidit, diu no sé qui. ¿O com això altre dels correbous de més d’una i de dues festes majors? I que consti que no sóc pas animalista, jo. Però la veritat és que arriba un moment que ja no saps si són més animals aquests ànecs o aquests bous que dic o bé els mateixos que els empaiten ufanosos. Correbous i correbars afrosos. La gent ho ha decidit, ja veus. Igual que empaitar ànecs. La gent. I mentrestant ens omplim la boca amb l’educació. Ens preocupa molt, l’educació, l’ensenyament. I la Universitat (pública) ja no existeix, s’ha acabat. Ara s’ha convertit en l’ensenyament mitjà del passat i aquest en el no-res de l’ESO i del primíssim batxillerat. La Universitat (pública) ja no existeix perquè això que se’n diu Bolonya, l’excusa de Bolonya (el Pla) i la crisi (moral) se l’han carregada. Burocràcia i burocràcia. Factures que no es poden pagar i departaments asfixiats per tots els successius retalls. Ens preocupa molt, diem, l’educació i la formació. Però la veritat és que el coneixement, el saber, és avui de molta menys qualitat (i també quantitat) que el d’abans. Les carreres són més curtes, hi ha menys professors, els cursos són més ràpids -quina pressa i quina poca paciència-, i aquesta cosa marejadora dels crèdits. Tot cada cop més superficial i d’un interès més i més prim. No pot ser que el model sigui el de l’empresa privada, limitat a la consecució de fins tan sols materials i immediats. No es pot dir de cap manera que aquesta Universitat (pública) que tenim sigui precisament això, Universitat. I ¿què passa?, ¿que és culpa també dels altres que això sigui així?, ¿o de les circumstàncies que ens ha tocat viure, tal vegada? La gent, és clar, la gent. Ens anem quedant sense individus. I ja tot és gent. O quasi.

4 thoughts on “La gent ho ha decidit

  1. Quan era nano, als anys seixantes del segle passat, recordo que la cultura tenia prestigi, encara que nosaltres (la família, els veïns, els amics, el carrer, el barri…) no la valoréssim prou com per posar-nos a llegir o visitar museus i tota la pesca que diuen que ha de fer una persona cultivada. No obstant, sabíem els nostres límits i reconeixíem les persones instruïdes i cultes que no eren altres que el mestre, el capellà i el senyor el metge, que eren les que teníem més a prop; però també ens embadalíem amb els personatges que escoltàvem per la ràdio i la televisió, sovint no enteníem gran cosa del que deien, però el comentari de ma mare era: no entenc el que diu, però que bé que parla ! Per tant, la cultura i la paraula ben expressada tenien prestigi. Ara no. Ara sents actors, directors de teatre, directors de cinema, advocats i metges, polítics i periodistes…. que parlen tan malament que fa pena sentir-los.

  2. Quina sort que vaig tenir -en aquella Universitat de Barcelona de finals dels 70, concretament els cursos 77/78 i 79/80-, de poder seguir, respectivament, cursos anuals com ara “Teoria de la literatura” amb la Mercè Boixareu (“El jo poètic de Paul Valéry i Carles Riba”), o “F. Holderlin i l’idealisme alemany” amb en Jordi Llovet… Quin privilegi! I, per postres, el fart de riure que ens hi fèiem!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s