Pàgina d'inici » Dietari » El pitjor que podria passar

El pitjor que podria passar

La sensació que em fa tot plegat és la de trobar-nos immersos i de ple en aquella fase que, quan ens despertem, el dinosaure encara hi és. El dinosaure de la legalitat espanyola que tant de respecte infon. Rigol i Ortega, per exemple, rerefons de Duran, Mas de vacances, comencen ja a escagarrinar-se. De moment un llepet tan sols. Una petita taca. S’hi endevina certa pretensió desmobilitzadora, però. El dinosaure prehistòric sempre dirà que no, sempre. No pot desprendre’s de Catalunya com si res. Ell fa bé la seva feina. O ho intenta. I vés a saber si a poc a poc no anirà concedint els 23 punts del President. ¿Què faríem aleshores? Perquè és ben clar que una part d’aquest dinosaure també és nostra, vull dir que també viu entre nosaltres encara. Aquesta por, aquest temor. Si no és aquest any, serà l’any que ve. Sisplau. Sobretot no fem el ridícul davant del món i de nosaltres mateixos. El possible ridícul és potser el pitjor de tot, el pitjor que podria passar. Voldria, vull, abandonar fins i tot la possibilitat de ser el subjecte el·líptic del conte de Monterroso. Que continuï essent-hi, el dinosaure, si vol. Però sense nosaltres.

Amb mi no has de fingir cap cosa. No has de dir res. Si em necessites, xiula. Saps xiular, no? Tan sols has d’ajuntar els llavis i bufar (To Have and Have not, 1944)). I després aquell xiulet d’or que Bogart li regalà el dia que es casaren. QDEP, Lauren Bacall.

3 thoughts on “El pitjor que podria passar

  1. L’únic que hem fet fins ara, i que no és poca cosa, és fer evident als catalans que no ens en sortirem com a poble fins que no aconseguim un estat propi. Els tripartits van fer evident als socialistes catalans que no es podia governar el país estant lligats de mans i peus per una autonomia. El procés del nou estatut ens va fer evident la força d’un estat espanyol que no és que ens sigui neutral, sinó que ens va en contra, ens és enemic. La publicació de les balances fiscal ens van ensenyar la vergonya de l’espoli. Ara, aquest desafiament del procés i del 9N servirà per fer evident, al país i a l’estranger, quina mena de gent poc democràtica són els que governen aquest estat. Aquesta és la finalitat, es busca la fotografia i la filmació d’uns guàrdies civils segrestant urnes perquè no votem, i que aquestes imatges corrin per tot el món i surtin a tots els TN de totes les televisions. Si això passés, seria un gran triomf per nosaltres. Aquests és i ha sigut la finalitat de tot plegat, fer obrir els ulls dels catalans adormits per més de trenta anys de pujolisme, autonomisme, i desifornmació. A més de fer saber al món el nostre problema.

  2. Legalitat, legalitat… s’omplen la boca. Algú es creu que amb la legalitat serem independents? En algun moment ens l’haurem de saltar, oi?
    La legalitat és estar dins d’unes normes arbitràries que hom ha acordat. Cal fer una il·legalitat que provoca noves normes, una nova legalitat, on ja hi cabrem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s