Pàgina d'inici » Dies » ¿Per què caram?

¿Per què caram?

¿Per què caram, per quins set sous i a sant de què ara resulta que el President Pujol ha de retre comptes i explicacions al Parlament? ¿I com és que ERC, IC i la CUP se sumen en aquest acte i en signen la compareixença? No ho entenc. Entre d’altres raons perquè, que de moment se sàpiga, es tracta de diners privats, d’una herència familiar. ¿Des de quan un Parlament s’ha de ficar en afers privats i més encara quan es tracta d’algú que fa més de 10 anys que no ostenta càrrecs públics a banda de la presidència honorífica del seu partit? Aquest és encara un país molt petit. D’aspiracions immenses, però molt petit i migrat. I desmemoriat i ressentit. Demostració que no ens cal Espanya per destruir-nos. En tenim prou amb nosaltres mateixos. ¿De veritat que un mite pot caure a causa d’una herència privada desada a Andorra? ¿De veritat que qui ara ens creiem és aquesta Victoria Alvarez amb aquest seu aire de venjatiu putot de revetlla, santificada i encimbellada a tot quant altar aquests dies per tot l’unionisme espanyolista? Quina vergonya de país, sisplau. És ben bé que els catalans, així en general, no en som gaire, de bones persones. I potser no, que no ens mereixem gran cosa. Per no dir que no ens mereixem res.

14 thoughts on “¿Per què caram?

  1. Hola, lectors! I si en Miquel tingués raó en la reflexió que ens ofereix avui? O potser pensem que ja ho sabem tot del cas Pujol pare? I sinó, per què anem dient que no
    acabem d’entendre tot el que ha passat…o millor tot el que creiem que ha passat?
    Agraït per la teva reflexió, Miquel.

  2. Som petiits i porucs¡ Som un poble feble, agenollat, seduït per idees inversemblants que ens duen a l`anihilació definitiva en nom de grans paraules buides de contingut. Ens volem fer perdonar permanentment, i de perdó en perdó fins a la derrota definitiva.

  3. Realment desencoratjador. Acabo d’aterrar de San Francisco. Una setmana absent de tota notícia de Catalunya i d’Espanya. Esperava, una mica neguitós, arribar per saber si Mas havia estat rebut a la Moncloa i, si era així, si se n’havia tret res en clar. Sorpresa: la primera notícia de què m’assabento l’afer Pujol President. Realment preocupant que siguem un país de vol curt de perdiu. Allà d’on vinc, als seus Presidents importants els posen retratats als dolars i donen nom a carrers i aeroports. I no es pregunten si Kennedy era un faldiller, si Reagan un mal actor que quasi munta un sidral amb Iran i Rússia, ni si Bush els va ficar en una guerra il·legal, sagnant i desastrosa a l’Iraq.
    Per cert Ansar també hi va participar, perquè es desencadenés la guerra. I va fer ús de la catedral de l’Almudena amb cabals públics per a un casament privat, el de la filla. On són Manos Límpias que no els veiem?

  4. Ja sé que potser m’apedregareu, però penso que teniu pa a l’ull. I ho dic amb tot el respecte. A mi també em provoca urticària aquesta tal Victòria, els de Manos limpias i tots la patuleia espanyola que està salivant des de fa uns dies. Podrits, tots plegats ! I no cal dir que entre ells i Pujol em quedo amb el president amb els ulls clucs. Però a mi em fa l’efecte que Pujol ho ha de purgar, encara que sigui una mica. Perquè no s’hi val a donar lliçons de moralitat i a fer el que ha fet. No hi ha dret. Jo no he sigut mai de Pujol, però era el president del meu país, per tant: era el meu president. Ara ell ha posat en un destret el país que tant estima, ara ell ha contribuït a fer trontollar tot el que alguns venim somniant des de fa dècades. Ell que no ha sigut mai independentista fins no fa gaire. Ell que se’ns rifava, als independentistes, se’ns mofava, se’n reia. Ara resultarà que la gran pedra en el camí que va ser ell i els seu partit (de fet, ell i el seu partit era una sola cosa), que durant vint-i-tres anys va posar bastons a les rodes a tota organització independentista per por de l’ombra que li pogués fer, ara resultarà que ell ens darà pel sac per culpa del seu mal cap. Doncs, que ho pagui i si ha de vergonyar-se al Parlament que es faci. I ho dic sense un gram d’odi. Fins i tot amb certa tristesa i commiseració.

  5. Perdoneu que hi insisteixi, però en realitat veig que en general no preocupa la persona de Jordi Pujol i Soley, sinó l’orgull patri ferit i íntim en veure un símbol com és el president de la Generalitat obligat a donar explicacions i humiliat davant de la Victòria, Manos Limpias i d’uns partits polítics considerats menors i no amb prou categoria per jutjar el comportament d’aital personatge considerat històric que encarna les essències d’una bona part de catalans. És l’orgull patriòtic el que pica, ja que en el fons no importa un rave el que li passi a la persona, només importa el símbol i la vanitat ferida que això comporta.

  6. Comparteixo fil per randa la darrera opinió. Tampoc jo he sigut mai de Pujol, però li he reconegut una moral i una ètica que ara s’ha ben carregat i ha convertit en cendra bona per a no res. I és cert que es fotia dels independentistes: les nostres idees i els nostres desitjos “no tocaven”, per dir-ho amb el subterfugi que va fer tan famós. I també és veritat que ara fa quatre dies va veure la llum i es va adonar (finalment!) que amb aquesta Espanya no hi ha res a fer i que la història del peix al cove a la llarga ha estat un negoci funest per a nosaltres.
    I ara no es tracta d’acarnissar-s’hi ni de rabejar-s’hi, però sí que ha de purgar el mal que ha fet, sense que això ens converteixi en el poble mesell, acovardit i curt de mires que diuen alguns.
    I també subscric les últimes paraules del comentari anterior: fins i tot amb certa pena i compassió.

  7. Anem amb el lliri a la mà. I tant, que n’estaven al cas, dels afers econòmics i financers dels Pujol. Però calia reservar-ho pel moment idoni. Escapçar, abans fins i tot que existeixi, el símbol d’una República Catalana. I encara guarden més asos a la màniga. Ara no poden enviar Esparteros ni Francos, i juguen amb aquests cops.

    Tanmateix, si el proper 11 de setembre el carrer bull, restaran ben desmoralitzats.

  8. perque les jerarquies son ben vistes??????? Perque gent ALFA i gent BETA??? els catalans necesiten un lider??? de pro-vida???? católic???? llavors som com qualsevol eser humà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s