Pàgina d'inici » Dietari » Un dels teus meteors

Un dels teus meteors

Potser m’ajudaran i m’aniran bé, avui, aquests versos de Walt Whitman a Fulles d’Herba i segons la traducció exquisida de Jaume C. Pons Alorda. Per exemple, aquest fragment de Jo i els Meus:

(¿Qui ets tu? ¿I de què has estat secretament culpable tota la teva
/ vida?
¿Deixaràs de banda tota la teva vida? ¿Perdràs el teu temps i xerrote-
jaràs tota la teva vida?
¿I qui ets tu, xafardejant de memòria sobre anys, pàgines, llenguat-
ges, reminiscències,
No ets conscient avui que no saps dir degudament ni una simple
paraula?)

O aquest altre d’Any de Meteors:

Any de meteors! Any de meditació!
Jo segellaria en paraules retrospectives algunes de les teves gestes i
dels teus punts culminants,
Jo cantaria la teva campanya pel 126è període presidencial,

En un moment, un llarg moment, varen escopir les seves boles de
llum sobrenatural sobre els nostres caps…
Els teus cants, oh any clapat de bé i de mal -any de presagis!
Any de cometes i meteors passatgers i estranys -mira! Fins i tot
aquí n’hi ha un de passatger i estrany!
Mentre voletejo al teu voltant ràpidament, poc abans de caure i de-
saparèixer tot d’una, ¿què és aquest cant?
¿Què soc jo mateix sinó un dels teus meteors?

I, finalment, copio i plagio i em faig meus, perquè sí, perquè em ve de gust i perquè em plauen, els mots de mossèn Ballarín a http://www.elmati.cat/

No paro de pensar en tu.

Que Déu et pagui

tot allò

que tu has fet per Catalunya

ja que no ho fan

alguns de casa mateix.

Jordi.

He dit la missa per tu,

que et sigui ajuda.

Pels amics que aflaquen,

que els sigui vergonya.

Pels fariseus,

que Déu els tombi.

One thought on “Un dels teus meteors

  1. No he sigut mai de Pujol. La seva Catalunya no era la meva. Jo sóc independentista i d’esquerres des de fa molts anys, abans que ell fos president. Però encabat de llegir el que he espigolat per internet sobre el cas, el planyo i el compadeixo una mica. Ja tenia raó Lenin a dir que si un hom es vol dedicar en cos i ànima a l’alta missió de fer la revolució i governar un país, més valia renunciar a tota mena de relació amb una dona, a formar una família, a tenir vida conjugal. Gandhi era del mateix parer. No es poden tenir tants fills, una dona amb una mentalitat tirant a primària i voler governar Catalunya. He recordat, també, arran de l’afer de Banca Catalana, l’intent dels socialistes per engarjolar-lo i de la majoria absoluta amb la qual, com a reacció, el poble català va premiar CiU; he recordat aquell balcó on la Marta Ferrusola va ser aclamada amb crits de: “Això és una dona, això és una dona….” Bé, a mi em sembla que és evident que és una dona, però en realitat no sabíem de quina mena de dona es tractava.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s