Pàgina d'inici » Dietari » Vanitat indomable

Vanitat indomable

Molt poques vegades assisteixo al que en diem actes literaris, presentacions de llibres, etcètera. En general, no s’hi parla gaire de literatura. No és el que interessa. El que interessa, sobretot, és vendre el producte i massa vegades s’hi va senzillament per compromís. I potser és aquesta la raó per la qual, amb poques excepcions, més m’estimo adquirir i llegir clàssics que no pas novetats. Aquesta tarda he entrat en una llibreria i n’he sortit tan de pressa com he pogut: uff! tot eren novetats -i no sé ara qui ho digué, això. A banda que, és clar, la literatura, el fet de llegir i potser d’escriure, és sempre un afer solitari. Un afer solitari que després es pot explicar i fer entendre. A les aules del país, per exemple. Amb tota la passió del món. Seduir, commoure, convèncer els estudiants. O a través de conferències on el comerç no tingui cap importància i sí, en canvi, els mots i la seva música. No pas a través de tertúlies, però. Ni que siguin bonhomioses. “Sempre he tractat de viure amb persones escassament relacionades amb l’activitat literària. En aquest ambient és molt difícil trobar una persona que no es consideri important. No tenen el sentit de l’humor, es prenen seriosament, creuen que tenen molts mèrits. No vull pas dir amb això que no en tinguin molts, com és natural. Si badeu una mica, en tot cas, surten de mare. I això crea un ambient terriblement avorrit, incòmode, d’un tedi espantós, d’una falta d’interès total” (Josep Pla, 12, pàgina 252). Aquesta vanitat indomable, sí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s