Pàgina d'inici » Dietari » Ser espanyol cansa

Ser espanyol cansa

100 anys, avui, del naixement de Joan Vinyoli a Barcelona.

HE CAMINAT FINS ARRIBAR AL PROFUND
He caminat fins a arribar al profund
del bosc de la paraula, per on llisquen
les aigües de silenci; m’he banyat
en la secreta gorga, ressorgint
transfigurat en la forest de símbols.
Ara vago perdut a dues llums
pel sempre clos enigma de la terra,
morós, interrogant, i creix la set
d’un més enllà d’aquest silenci d’aigües.

El bosc de la paraula, exactament. Massa gent que no sap, massa gent que no vol saber. Hi ha cada cafre, si ho sabessis! -em diu la Dolors, florista. I tant que ho sé. Mira què ha passat als Jocs des Pla, a Ciutadella, infern de xusma incauta i agombolada. Illa de Menorca. El bosc de la paraula, també. Fer com Ponç Pons: “Tota la meva vida he hagut d’estar lluitant per defensar el nom i els drets d’aquesta llengua en què escric. Ser espanyol cansa:

O PASSEANTE
Voyageur du paroles / aperto a la bellezza / del mundo, habito un texto. / My language is a bridge. / En lloc d’arrels tenc cames.”

La literatura com una casa de cites. Moments d’intensa felicitat que no puc, però, retenir gaire estona (Vinyoli).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s