Pàgina d'inici » Dietari » Mentre estenc roba

Mentre estenc roba

Molt i molt agraït que els companys i amics del petit comitè de professors de l’institut continuïn convocant-me als seus dinars de celebració. Final de curs, ahir mateix a migdia. 14 a taula. El bon humor incondicional i la música d’en Pere Planells i d’en David Estrada, artistes. Sempre els dic que haurien de fer un pensament i dedicar-s’hi més a fons. Són molt bons. Igual que l’àpat que preparà en Bertu. Les diverses amanides i la carn d’un xai, o de dos, fantàstica i exquisida. El sol i la claror. Alguns comentaris professionals en relació als conceptes de democràcia i escola, aquest oxímoron, ocuparen la primera estona. Tothom hi estigué d’acord. Estem perduts si a les escoles i instituts del país no es reinstaura la jerarquia dels professors, l’ordre, la disciplina i la bona educació, i no s’aboleix d’una vegada i per sempre el funest tuteig universal. I el fals igualitarisme que tan sols parla de drets i mai de deures. Com si pogués haver-hi drets sense el previ compliment dels deures. Després i a poc a poc vingué la distensió, és clar. La distensió filosòfica en relació a les noies (professores) presents. ¿Hi ha cap tema filosòfic més important que no sigui el de pensar en les noies?, demanà, jocós, el professor de filosofia. Múrries i femenines picades d’ullet que conduïren de mica en mica cap al colofó escocès. L’escocès que ens regalà la Montse, professora de francès. MACALLAN Amber. Single malt. Exclusively matured in sherry oak casks from Jerez. Quin plaer. Quin plaer enregistrat ja a la memòria, el futur de tot passat. Memòria i olors.

Memòria també del discurs del nou rei d’Espanya d’aquest dematí mateix. L’escolto a mitges per ràdio mentre estenc roba a l’eixida. De ponts d’enteniment, ha parlat. I de fe en la unitat que no vol dir uniformitat. I del concert de les llengües diverses a banda del castellà, l’única que ha esmentat pel seu nom. Respecte i protecció. Naturalment, s’ha referit a Espriu, només faltaria. Ponts de diàleg. Cap novetat. Res de nou. Hi cabem tots, a Espanya, ha dit. Moltes gràcies (concessió final en quatre idiomes), però no cal, de veritat. De la mateixa manera que tampoc caldria, em sembla, que Catalunya Ràdio convidés comentaristes que no parlen català. Roba estesa. Corpus. L’ou com balla.

4 thoughts on “Mentre estenc roba

  1. A vós, amic Colomer, i a tots els qui us segueixen, una recomanació literària.
    El llibre “Dies de frontera”, d’en Vicenç Pagès. Excel·lent. I particularment adreçat a mestres i professors. Ha estat un gaudi llegir-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s