Pàgina d'inici » Dietari » Reconeixements

Reconeixements

John Banville i Benjamin Black (JB i BB) són la mateixa persona i ara tots dos s’han vist premiats pel jurat del premi Príncep d’Astúries de les Lletres. Doble reconeixement, doncs, a una mateixa persona i a la seva obra diversa. L’un, Black, que acaba de ressuscitar el detectiu Marlowe en aquesta petita meravella de La Rossa dels Ulls Negres, fa d’artesà i l’altre, Banville, el dels Infinits, El Mar, Impostures, Eclipsi i d’altres llibres grandiosos, diu que aspira a ser artista. Em semblen imprescindibles tots dos. A l’edat de 69 anys, aquest reconeixement. Ah, la bellesa, diu. La sé reconèixer, però no sóc capaç de definir-la. No serà fins d’aquí 4 mesos que se li lliurarà el premi. I, ràpid i incisiu i directe com és, li ha faltat temps per dir: Ah, així que això vol dir que el premi no me’l lliurarà el Príncep sinó el mateix Rei. L’estil per damunt de tot, una frase mal construïda és com un camí sense sortida, un cul-de-sac. Llegir-lo és com sentir-te assegut a la cadira del dentista celestial, atrapat i lluny de qualsevol mal. Quan tornis, ¿qui seràs sinó tu? / ¿Quin altre tu podria jo estimar? (Els Infinits). Perquè tornaràs, ¿oi que sí, que tornaràs? Vaig tard, avui.

Després, aquest mateix dematí, una altra temptació. El rastre blau de les formigues, del menorquí Ponç Pons. És el tema de la Marginalia d’aquest dijous, lliurament setmanal del professor Jordi Llovet. Quines ganes de tenir-lo! El propòsit de ser universalment local, és a dir, allò que la literatura catalana no ha sabut ser des de Riba, Gabriel Ferrater i Vinyoli, com a conclusió. Abans, però, la referència, que em sembla fantàstica, a l’autor del llibre ressenyat en el sentit que es tracta d’un dels millors poetes del panorama literari en les llengües catalanes, sí en plural, llengües catalanes. I és que Llovet ho aprofita, em sembla, per dir una gran veritat en relació a Pompeu Fabra. Tan llengua és el menorquí com el català malgrat que el mestre donà crèdit tan sols al català que llavors es parlava al Barcelonès i al Maresme. Brevetat, d’altra banda, i escriure poc. Tal com és el cas d’aquest poeta que tota la vida s’ha estimat més llegir i estudiar i fugir de la fama. La moralitat i el civisme. No tothom, llegim al final, té dret de ser un moralista en aquest segle XXI dels nostres dies, però Pons, poeta menorquí, se l’ha guanyat a pols.

One thought on “Reconeixements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s