Pàgina d'inici » Dietari » El vi de la vida

El vi de la vida

No deixa de ser estrany. Amics que tan sols veus un parell o tres de cops l’any i de qui malgrat això notes sempre la presència. D’alguna manera sempre hi són. Per l’empremta que t’han deixat o senzillament potser perquè els llegeixes i, llegint-los, de vegades et fan emprenyar i d’altres segurament et fan riure. Els records també formen part de l’amistat. Els records no cansen. I l’amistat és el vi de la vida (Edward Young).

Ara sembla que es posen de moda els anomenats vermuts literaris. I no ho sé, no he participat mai en cap. Vendre llibres, cosa que ja em sembla bé. Però la mateixa imatge del vermut, de fer el vermut, sempre m’ha semblat literària, matèria literària. Ho he pensat de sempre. Fins i tot quan era petit encara i veia els grans asseguts al voltant de vermuts i “quintos” de cervesa, d’escopinyes i cloïsses (que aleshores eren “berberetxos” i “almejas”) rient i fent-la petar. Sí, aquelles terrasses de la infantesa, can “Miliu” i la Sala Mercè. La Pepsi i les patates fregides perquè m’entretingués mentre els observava sense entendre gran cosa. Imatges enregistrades. La cosa més probable és que no parlessin pas de llibres. No cal que hi hagi llibres perquè una imatge sigui literària. Era senzillament fer el vermut de diumenge en sortir de missa i d’abans de comprar el tortell. I l’amistat. El vi de la vida.

One thought on “El vi de la vida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s