Pàgina d'inici » Dietari » 134 anys de la mort de Flaubert

134 anys de la mort de Flaubert

134 anys, avui, de la mort de Flaubert, el normand. Que bé que m’ho ha fet passar. L’amor, això que en diem relació amorosa, és un atzar. Tot el que puja baixa. Bovary, però no només Bovary. Les cartes, la correspondència, és on es mostra realment com a individu. Individu contra el seu segle. La justícia humana, per exemple, la cosa més grotesca que hi ha al món: un home jutjant-ne un altre, quin espectacle grandiós que em faria morir de riure si no despertés tant la meva compassió. I pel que fa a l’amor, a la relació que comporta, mai no he trobat en aquesta suprema felicitat sinó problemes, tempestes i desesperació. La dona em sembla impossible. I com més l’estudio menys l’entenc. Sempre me n’he apartat tant com he pogut. És un abisme que primer atrau i que després m’espanta. Crec, d’altra banda, que una de les causes de la debilitat moral del segle XIX és conseqüència d’una poetització exagerada de la dona. I és per això mateix que el dogma de la Immaculada Concepció em sembla una mostra de geni polític per part de l’Església. No. Mai no s’hi va posar per poc, Flaubert. I justament avui llegeixo la crítica que Jordi Llovet publica al Quadern en relació a l’estrena d’ahir al TNC de l’obra de Marivaux (1688-1763) El Joc de l’Amor i l’Atzar amb direcció de Josep M. Flotats, que torna 17 anys després. Amor i atzar, exactament. Es veu que l’obra, que ni he llegit ni he vist, conté allò que se’n diu final feliç. Com si n’hi haguessin, de finals feliços. Ja al segle XV l’anònim autor del Curial e Güelfa fa que tot acabi amb el casament dels dos protagonistes tot mostrant que tal fet el que significa és justament l’inici de la fi del seu amor. I diu Llovet que a l’obra de Marivaux, que visqué un segle abans de Flaubert, es veu com començaven a acabar-se els matrimonis de conveniència, que són els millors que mai hi ha hagut perquè giren justament a l’entorn del joc econòmic (aquesta paraula d’origen grec -aclareix l’autor- que remet al casal, oikós) i no pas de l’atzar amorós. L’atzar, la lògica dels fets, ha motivat que la soledat s’hagi fet cada cop més grossa al meu voltant. I, sí, estic sol, ara, prou que m’ho van pronosticar que acabaria així. I no sé pas com m’hauria anat amb un matrimoni de conveniència, no ho sé. No ho he provat mai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s