Pàgina d'inici » Dietari » Entabanador Albert Serra

Entabanador Albert Serra

En mi no hi ha res d’original. Res. Res no parteix de mi i és sempre la crossa dels altres el que m’alimenta. Com tot el que vaig veure i escoltar la nit d’ahir. I sentir. Més de 2 hores i mitja, entrevista inclosa. I són les notes que vaig prendre allò que fa ara pugui dir -com si fos cosa meva, però no ho és- que jo no penso en elles i són elles que pensen a través meu. Elles no pensen, són. Volen ser. La Revolució! Sempre tinc mal joc. Deus tenir cartes marcades. Tot és ple d’il·lusos. I quin fart de mastegar. Remor desagradable del mastegar i rosegar cada un dels grans de les magranes que es posa a la boca. Apreta, apreta. Llegeixen. Ells llegeixen. I la música. I la caca a frec del llit i sense ventilació. El més important és fer caca si no pares de menjar. I no cal que després t’ensumis els dits, quina pudor. Casanova. I Montaigne: Roma seria més bonica sense tantes esglésies. Ara hi ha molta gent arruïnada. ¿Et fa por la mort, a tu? Català normal i a flor de pell, fins i tot als Càrpats la llengua d’estar per casa, la lògica. Contrallum de roba interior, calcetes suaus. El món funciona per la usura i no hi ha res a dir ni a fer. I els jueus trafiquen amb coses nobles, crec. Ara m’ha semblat sentir el rot d’un porc. Potser hi ha massa sol i tot. No sé de què estàs parlant. Art i joia dels colors i dels enquadraments. Ningú no sap res. S’ho han inventat tot. I aquesta Creu que trontolla. Sempre hi ha una persona ajaguda. El cardar del cardenal. ¿Has estat mai tancada tu? Llegir i anar a la música i demanar ostres. Moments esplendorosos de la vida. I el somriure i la rialla mentre es fa la serventa empentant endavant i enrere com aquell qui no vol la cosa i fins i tot el vidre esclata al final. ¿No t’agrado jo? ¿Estàs enfadat? Deixa estar la serventa! ¿No te n’aprofitaries tu si poguessis? Abans hi entenies més, tu, de dones. Silenci. Observació de la vida dels porcs. Unicorn. Fortalesa sexual. ¿Vols dir que no diuen mentides, els llibres? De la Il·lustració al Romanticisme. Pallofa. No gaire re! S’han acabat les alegries. La vaca, o el porc o la truja engreixats, maquillats, tants i tants colors, diu la Marga. Jo qué sé. Els sentits. Esquarteració. Art. Pintura. Foc. El castell, el comte i la col·lisió. Els voltors i de sobte que tot es va enfosquint. Les noies amb la sang podrida, xuclada. Por dels óssos i dels homes. ¿Quins homes? Imatges sense paraules de la carnalitat menstruada i premonitòria d’Història de la meva Mort. Convertir la merda en or. Aquesta recensió. Sóc molt feliç. La bèstia de cap per avall. Estat mental. Entabanador Albert Serra. Ahir al 33, 25 anys.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s