Pàgina d'inici » Dietari » El tercer nivell

El tercer nivell

Doncs sí, aquest és el nivell. El tercer nivell. Potser s’hauria pogut arribar a empatar, però el nivell hauria estat el mateix. I no només el de l’equip. També el dels planificadors. I també el de tots aquells que al seu moment votaren Rosell, aquest bluff, aquesta enganyifa. I encara un poc més avall cal situar el nivell de la premsa deportiva i televisiva. Aquesta colla de vividors tan pagats d’ells mateixos, i sempre tan riallers, que fins i tot la llengua maltracten i fan malbé. Un disbarat rere l’altre. Parlaven de símptomes un cop acabat el partit, que tot això ja ho veien venir, són molt savis i ho saben tot. Sinó que els símptomes són també ells. Xavier Valls, per exemple, etzibà i es quedà tan ample: Els símptomes venien des de feia lluny (sic). Exactament així. Aquest és el nivell. Fot-te! Vaig apagar el televisor, és clar, després d’això. Sí, d’acord, l’equip de futbol ha perdut pistonada i potser també ambició, vés a saber, i moltes coses convé replantejar-les. Però deslliureu-nos també del nivell tan baix de tants Valls convertits en oracles de vés a saber què i que al damunt es fan dir periodistes.

I la veritat és que hauria estat content si haguéssim guanyat i potser hauria fet algun whisky més i tot. Però també és veritat que després, al llit i amb un poc de lectura, el meu ànim no hauria pas estat gaire diferent del que fou havent perdut. Res no s’acaba i tot continua, diguin el que diguin els periodistes. Som del Barça alguns, no pas tots, i el món és impassible a aquesta mena de victòries o de derrotes. I de desenganys. Si no, tot és pensament pertorbat, follia quotidiana, el circ romà, pa i circ que ens caldria ja anar superant. Hi ha refugis més perdurables. I hi ha també el gris, per exemple, i tot allò que no és ben bé blanc ni ben bé negre.

2 thoughts on “El tercer nivell

  1. Per llepar-nos les ferides sort en tenim del seu post, Sr. Colomer. Té tota la raó. Jo sóc un analfabet (de debò, no tinc estudis superiors ni tan sols mitjans), per això em sobta escoltar tantes barbaritats en boca de periodistes que han passat per aules universitàries. Què és que no tenen temps de llegir? Tot s’hi val, amb el català? Les televisions espanyoles, franceses, angleses, alemanyes permetrien tanta incompetència? Ens mereixem, tanta incompetència? Potser sí. Potser no protestem prou.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s