Pàgina d'inici » Dietari » Una nit entre quaranta

Una nit entre quaranta

El dia depararà el tràmit anunciat dels cops de porta. D’Espanya, ja se sap, cal no refiar-se’n mai ni dipositar-hi cap mena d’esperança. El món ho veurà mentre jo miro d’anar seguint el consell d’Antoine Compagnon, o més ben dit, el del traductor del seu llibre, Jordi Martin Lloret, de llegir-lo de nit (40 nits amb MontaigneUn été avec Montaigne, que ha publicat Blackie Books). De nit i, si pot ser, sol, amb els ulls ben oberts i amb temperatura benèvola. Un sol capítol cada vegada, cada capítol encara no 4 pàgines. I així miro de fer-ho. Parlava de Bacon l’altre dia, i dels seus Assaigs força més aforístics. I avui de Montaigne passat pel filtre del professor Compagnon (Brussel·les, 1950), el professor de literatura que tant ens hauria agradat tenir per conèixer allò que ja era en nosaltres, però que ignoràvem perquè ens mancaven les paraules. Anit, La Biblioteca de Montaigne, pàgina 55 del llibre que dic. A casa, l’estança on em retiro més sovint és la meva biblioteca, des d’on, amb una sola mà, dirigeixo els meus assumptes. Penso i dicto tan sols per a mi mateix i pocs més. I sense cap afany de transcendència. Ara fullejo un llibre, ara en fullejo un altre, sense cap ordre ni cap propòsit concret, per fragments inconnexos. Tan aviat somio com enregistro i dicto, tot passejant-me, les reflexions que aquí presento…A la Biblioteca, hi passo la major part dels dies de la meva vida i la major part de les hores del dia. A la nit no hi sóc mai. Plaer d’aquesta lectura i de les bigues de la seva torrassa, i de les inscripcions que hi consten i del seu pensament aparentment desenganyat. Per omnia vanitas, tot és vanitat (l’Eclesiastès), la seva concepció de la vida, cap projecte, cap continuïtat en les idees. I tanmateix Montaigne que se t’aferra, i el fantasieig sense càlcul. Lectura versàtil, papallonejant, distreta, per caprici, anant sense mètode d’un llibre a l’altre i prenent allò que a cada moment l’interessa allà on ho troba. I els pensaments que se li adormien si els asseia. La seva ment, ens diu, no s’engegava si les cames no l’agitaven. Tal com passa a tots els qui estudien sense llibres. Només en moviment es pot pensar bé. Donen per a molt 40 nits amb Montaigne. I mai no hi ha cap cop de porta els morros. Això segur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s