Pàgina d'inici » Dietari » Fulles d’Herba és Amèrica

Fulles d’Herba és Amèrica

Llegeixo l’article de Jordi Llovet en què fa tota la sensació de voler desmuntar i desprestigiar Walt Whitman i les seves Fulles d’Herba que acaben, justa ara, d’aparèixer completes per primera vegada en català gràcies a la més que lloada i esplèndida traducció de Jaume C. Pons Alorda a Edicions de 1984. L’he expandit per la xarxa i al cap de molt poca estona l’amic Santi se m’adreça, via sms, indignat i posant-se les mans al cap. I, com que hi estic d’acord i també ho penso, transcric a continuació allò que m’ha semblat més rellevant de la conversa. Ja la setmana passada el professor Llovet es carregà, perquè sí, perquè jo ho dic, l’Stabat Mater (Jacopone da Todi) tal com l’interpretà Pergolesi. Per no copsar l’humanisme de Maria a la Creu! Pim, pam, Pergolesi. Un dels més grans i desconeguts. I la tristesa que ningú no el replica, tan sols quan es fica, rient-se’n, amb el procés català, el repliquen. Adéu debat intel·lectual. Loosers, loosers! Perquè potser sí que d’altres civilitzacions, com la nostra, per exemple, tenen la Bíblia per entendre’s i construir-se. Però Amèrica, abans de la Bíblia, té Fulles d’Herba. Llibre fundacional d’un país i d’un tarannà. Fulles d’Herba és Amèrica. Segurament totes les Amèriques s’hi troben, allí. L’Amèrica del salvatge (bo o dolent) i de la civilització que va conquerint i construint un país, una nació, unes icones, una mitologia. Aquests poemes -sense metàfores, diu Llovet, però la metàfora ja és al títol mateix del llibre!-, aquests poemes i càntics són els textos sagrats d’un país que s’inventa i es fa ell mateix. I és per aquí per on caldria començar. De manera que gràcies, admirat professor Llovet, moltes gràcies per anunciar-nos aquesta bona nova i permetre’ns, així, esbravar-nos i esplaiar-nos com a bons conspiradors que ens pensem ser. Al capdavall, el sentit de l’humor és la distància que hi ha entre un i un mateix. I tot és vulgar sense sentit de l’humor.

One thought on “Fulles d’Herba és Amèrica

  1. Recordo bé quan, per a mi, Whitman va passar de ser el nom d’un escriptor que et sona però no has llegit mai a ser un dels meus poetes preferits.
    Fèiem sobretaula sota un emparrat a casa d’un amic, era una nit de finals de juny i devíem ser unes deu persones: bona companyia, bon humor, l’airet de corre, el vi que corre… L’amfitrió va dir alguna cosa de Whitman, entrà dins la casa i en va sortir amb Les fulles d’herba (en la traducció castellana –per a mi molt estimada– de Francisco Alexander). Es va fer el silenci i, amb veu potent i clara, amb magnífica dicció i perfecta cadència començà a llegir; un doll verbal i vital va sobrevolar l’ambient. Em sentia electritzat.
    Malauradament la cosa va degenerar una mica: tothom va voler llegir, alguns fent-ho malament, d’altres rient… però el verí jo ja el tenia dintre. Pocs dies després ja era posseïdor del meu exemplar de les Fulles.
    No sé fins a quin punt Whitman és un bon poeta, són valoracions que les deixo per als experts. El que sí que puc dir és que per a mi ha estat i és com un tònic, un elixir de vivacitat i potència. De vegades sóc a casa, agafo l’exemplar de les Fulles quasi amb indolència i l’obro a l’atzar. I cregueu-me que al cap d’una estona un ressort m’obliga a posar-me dempeus i llegir-lo en veu alta, a declamar-lo amb enardiment.
    He esperat amb deler aquesta traducció catalana i el fet és que m’agrada. Whitman m’entra més suau, més dolç; no sé si dir-ne més poètic. Que ja el tinguem és una bona notícia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s