Pàgina d'inici » Dietari » Oscil·lació

Oscil·lació

A la saviesa no s’hi arriba mai de jove. De jove el que hi ha és l’aprenentatge. Aprenentatge, també, per a la plenitud de la pràctica amorosa. Aquest neguit constant. I tot puja i baixa. L’oscil·lació. Oscil·lem, després, del molt al poc, i del poc al no-res definitiu, quan la mort només pot matar-nos, aquesta mort que no podem mai experimentar perquè només podem veure que són els altres els qui es moren i perquè la mort no és realment un succés de la vida sinó la seva desaparició. Hi ha aquest savi fragment de David Lodge, que ha arribat ja a la saviesa, al seu darrer llibre, La vida en sordina. “Aquella nit no intentàrem fer l’amor, però sí que ens acaronàrem fins a sucumbir còmodament a la son, jo amb la mà entre l’escalfor de les seves cuixes. Penso que un dia o altre la nostra vida sexual quedarà reduïda a tan sols això, suposo, si arribem a viure prou. I caldria acceptar aquesta idea com a infinitament preferible a l’absència de cap contacte en absolut. Confio, però, que tot plegat trigui molt encara a arribar”. Tant de bo. M’adono que és una sort haver abandonat ja definitivament la joventut, però no les ganes de viure ni el neguit. Aquest neguit que mou el món.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s