Pàgina d'inici » Dietari » El gris i l’avorriment

El gris i l’avorriment

8 de març, avui. I com cada 8 de març, recordatori de l’aniversari del naixement de Josep Pla (120, ja). No és cap altra cosa, per a mi, el 8 de març. I la memòria que l’única base segura de comprensió i d’expressió, l’única pedra de toc granítica per la comprensió del món i l’accés a les altres, com més millor, és la llengua que ens ha ensenyat la mare. I estimar aquesta llengua i estar-ne impregnat com a sola i única condició per a l’accés a totes les altres. Esperança que el relativisme, malgrat tot, acabarà igualment havent estat una moda que passarà. Hi ha amics, com en Xavi Ballell, per exemple, que em diuen que resulta massa seriosa aquesta pàgina i que hauria de tractar, de tant en tant, temes un poc més de color de rosa. I mirar de provocar un mica més. Caram, caram. El color rosa. No m’hi veig gaire amb cor, la veritat. No vull que segons quina mena de persones s’enfadin i surtin de polleguera. Perquè, és clar, imagina’t començar a dir que la primera obligació de les noies és ser guapes i que, si mai algú et diu de presentar-te’n alguna sota l’únic elogi de ser tan i tan simpàtica, la teva resposta fos aleshores que no cal, que més val que s’ho estalviï si només és simpàtica. Moltes persones s’enfadarien, segur, i aquesta és una cosa que no vull pas, de cap manera. Les coses de color de rosa, altrament dites del cor, les entenc més aviat per a segons quins programes de televisió, horrorosos, o per a segons quines revistes. Ambdós casos en castellà, és clar, hi ha molt poc kitsch encara en català, què hi farem. Bé. El que vull dir és que no m’hi veig gaire de color rosa i reconec que sóc més del gris. Sobretot en un dia com el d’avui, tan clar i tan esplèndid.

Manifesto, d’altra banda, el meu acord gairebé total amb aquell article de Salvador Sostres sobre això de les activitats extraescolars. Reivindicació de l’avorriment com a via per descobrir el que voldràs acabar fent. És cert que segurament el foment d’aquesta mena d’activitats sorgí perquè en arribar a casa els nens no es trobessin sols -abans sempre hi trobàvem la mare, ara ja no perquè en general encara no han acabat el seu horari laboral (horaris que, per cert i un cop més, haurien de ser canviats i civilitzar-los, és urgent fer-ho). Però també és cert que no hi ha res tan lamentable com el nen que surt de l’escola amb tots els deures per fer i la tarda atapeïda de ridícules activitats que en general no van enlloc i que destrueixen l’ànim i l’humor de qualsevol que s’hi vegi sotmès. I el que queda per fer són gairebé sempre els deures, és clar. I el que també resulta cert és l’augment d’un neguit excessiu tan sols excusable si l’activitat es realitza perquè el nen així ho ha demanat. Recordo amb plaer l’avorriment de les tardes en sortir de l’escola quan érem petits i després adolescents. Em dugueren a l’escoltisme, a mi. No cada tarda, tan sols algunes. No m’agradà gens i fou pitjor el remei que la malaltia. I això tan sols s’acabà quan vaig descobrir el futbol i aquell poc de destresa que hi tenia. Allò fou com veure la llum i també el final de l’avorriment -ja podia ser que hi hagués entrenament cada tarda, tant era. I els deures quedaven sempre més ben fets i esmerçant-hi molta menys estona. I molt aviat vaig deixar, a més a més, de fer faltes d’ortografia. En castellà, és clar, que per a mi i per a tots nosaltres no deixava de ser una llengua estranya que només empràvem a l’escola. Vull dir que no cal, doncs, tenir tanta por de la paraula avorriment ni del que en realitat significa. Avorriment, molt més avorriment, sí. Resulta tot tan imprevisible…! Al capdavall, ¿qui t’havia de dir que les coses acabarien anant com han anat?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s