Pàgina d'inici » Dietari » Als antípodes del kitsch

Als antípodes del kitsch

Com que difícilment serem capaços d’eradicar la baixesa i la ignorància que ens envolta, resulta que sí que ens cal un kitsch nacional. Presentació ahir, a la llibreria La Impossible de l’Eixample barceloní, del llibre d’Andreu Pujol Mas, intel·lectual d’un futur molt proper. Ministeri d’Incultura. Catalunya a la recerca d’un kitsch nacional. La llibreria és esplèndida i al llarg de l’acte, amable i distès, prenen la paraula Toni Piqué, Jaume Clotet i el mateix autor. La sala és plena i també hi assisteix l’editor, Quim Torra. El kitsch, som grans consumidors de kitsch, aquesta mena de “cultura” que apel·la a la grolleria i als instints més baixos. Grans consumidors i grans productors. Una part molt important del kitsch espanyol i espanyolista és produït per catalans. I fins i tot presentat per catalans. Recordem Crónicas Marcianas, per exemple, o els discos Max Mix, aquesta “música” tan despersonalitzadora, o la mateixa revista Lecturas, Mundo Deportivo, Sport. L’autor es demana com és que tot això ens arriba, i ho produïm i ho veiem i llegim, tenint en compte fins a quin punt ens discrimina tant des del punt de vista lingüístic com des del punt de vista dels continguts. És clar que és cert també que n’hi ha de kitsch en català, però no acabem de voler que sigui dit. Ens en volem com amagar. ¿Què és, però, si no kitsch, el que representa Jordi LP, o el mateix caganer del pessebre, i fins i tot el Barça amb tota aquesta cosa de calçotets, samarretes, pijames, llençols, coixineres, motxilles, tovalloles, tot, tot blaugrana, nacionalisme banal? ¿Què és tot això, i moltes més coses encara, sinó kitsch, el nostre kitsch? I també, és clar, el Carnaval d’aquests dies que vénen. I l’Efectivament d’en Canut. La veritat és que podem tranquil·lament oblidar tota quanta Belén Esteban i tot quant Moranco i companyia. Si al final resulta que no som capaços d’eradicar la ignorància i l’analfabetisme, fem, si més no, que la merda, i com més millor, sigui ben nostra. I bé, més o menys així s’acabà l’acte de La Impossible. Càrregues d’ironia. Després una dotzena ben bona dels qui hi assistírem acabàrem la nit al Tirsa, als antípodes del kitsch.

2 thoughts on “Als antípodes del kitsch

  1. Totalment d’acord. Fóra boníssim i ideal que tothom sigués culte i llegís Shakespeare, Tolstoi, Riba, Vinyoli, Pla…, però això és somiar truites. És impossible que cap societat sigui tan culta, on la totalitat dels seu individus ho siguin tant. Sempre hi haurà una minoria (com a més majoritària millor) que ho serà, però minoria al cap i a la fi. En canvi, la gran majoria som incultes, kitchs, tronats i xarons. I doncs, per què no en català? Ja ho va dir en Sisa: la cultura catalana no serà normal fins que la pornografia no sigui en català.

  2. Anava a dir el mateix. A Catalunya, tinguem-ho clar, la pela és la pela i ens importa una tifa de gos els kitsch i, fins i tot, m’atreveixo, a molta gent, el país.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s