Pàgina d'inici » Dietari » La prosa de Márai. Miquelets

La prosa de Márai. Miquelets

Em vaig adormir ahir amb els Dietaris 1984-1989, de Sándor Marái, que em vaig comprar exactament el 28 de novembre del 2008 i que ja vaig llegir en aquell moment. Els acabava d’editar, en català, Empúries. Absolutament recomanables, m’hi reafirmo. L’escriptor hongarès, que va haver d’emigrar del seu país el 1948 per la seva poca afecció a tot allò que sonés a comunista, va portar sempre al cor la llengua materna. “Es poden expressar perfectament idees per escrit en una llengua estrangera, però escriure, és a dir, crear, només es pot fer en la llengua materna”. I cal dir que Márai dominava perfectament també l’alemany i l’anglès. Afegeix. “Jo n’era perfectament conscient quan, fa trenta-sis anys, vaig anar-me’n d’Hongria: anés on anés, seria un escriptor hongarès…La meva bella pàtria, la llengua hongaresa: que em quedi almenys això fins al darrer moment”. Márai era, igualment, conscient que la indústria del llibre acabaria amb la literatura. “També la literatura agonitza. Sóc un espantaocells, una andròmina per als prestatges d’algun museu”. La prosa de Márai. La festa de llegir L’última trobada, La dona justa, Les confessions d’un burgès, Els rebels, Els amants de Bolzano, L’herència d’Eszter. I aquest dietari que dic. El darrer. Márai morí, es llevà la vida, el 22 de febrer de l’any 89, als vuitanta-nou anys d’edat. “L’Infern no és al fons de la terra, sinó a la superfície, a les cases, a la feina, en la societat, en l’home. L’home no és una aberració de l’Infern, tal com es diu, sinó el seu Creador”.

Matí de diumenge radiant. Mar en calma. Desembarquen a la platja els Miquelets, fusellers, d’Ermengol Amill. Record, memòria d’aquells fets. Acabà malament. Encara hi som.

2 thoughts on “La prosa de Márai. Miquelets

  1. Teniu raó. Impressiona molt el dolor que Márai sent per la Hongria ocupada per la Unió Soviètica així com les pàgines en hongarès que cada nit llegeix, una llengua on cada dia té menys gent amb qui parlar.
    El pitjor de tot és quan nega a Hongria la possibilitat d’una evolució cap a la democràcia i que la seva mort arribi, justament, setmanes abans que Hongria encapçali les revolucions democràtiques de l’est.
    En tot cas, un autor excepcional!

  2. L’última trobada, juntament amb la consagración de la primavera d’en Carpentier, res a veure, potser, segurament no, els dos millors llibres que he llegit. Com m’agradaria veure el mar, l’enyoro, a la plana només veig muntanyes a l’entorn, com una olla.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s