Pàgina d'inici » Dietari » Higiene horària

Higiene horària

M’apunto a la voluntat d’aquest moviment que pretén higienitzar els costums horaris. Com més tard, pitjor. Com més tard, menys productivitat i menys vida privada. Els horaris laborals caldria ajustar-los als de les escoles, això per començar. Des de les 8 o les 9 del dematí fins com a molt tard a les 5 de la tarda. I, encabat, tothom a casa. A educar els fills o, si no n’hi ha o ja són grans, a dedicar-se a allò que més plagui a cadascú. Educar els teus fills no és feina de les escoles -a l’escola s’hi ha d’anar pràcticament educat del tot. Les escoles, els col·legis, haurien de ser tan sols allò que els pertoca: transmissores del saber, de coneixements i de responsabilitats. Que no és pas poc, tal com va tot. Educar, allò que se’n diu educar, ensenyar les formes i el respecte i l’obediència, tot això, és tasca dels pares, de les famílies. ¿Què és això, per exemple, de tanta activitat extraescolar? ¿De què serveix? Però és que, a més, al poble on visc, posem per cas, les botigues són tancades de 2 a 5 de la tarda. ¿Per què? ¿Tanta estona cal per dinar, tanta pausa? I després no tanquen fins que són les 8 o les 9 del vespre. Hores d’endarreriment. Això no pot ser i s’ha de racionalitzar. Ahir mateix, dimecres, un partit de futbol començà a les 10 de la nit. Racionalitat espanyola. Tercermundisme cultural. ¿Qui treballa l’endemà amb aquests horaris? ¿I amb quines ganes i amb quin humor? I seria massa llarg, ara, parlar dels perversos horaris de les discoteques, aquest feixisme de l’entreteniment. Com m’agradaria que aprofitéssim el procés on som instal·lats per anar canviant tots aquests mals costums! Higiene horària, sí, que no hauria d’estar renyida amb el fet que ara, quan arribi el darrer dissabte de març, no toquéssim les agulles del rellotge. I que, a finals d’octubre, les endarreríssim encara una hora més. Per anar segons el meridià que ens correspon, Greenwich. I així el 9 de novembre tindríem ja un fus horari divers de l’espanyol.

2 thoughts on “Higiene horària

  1. Ai Sr. Miquel, l’entenc i el comparteixo, del tot, però, és que del tot!. Horaris? Som un país que volem ser com Suïssa i el rellotge no saben ni perquè serveix. Em llevo a les quatre de la matinada i ara, a les sis de la tarda, arribo a casa. He treballat irracionalment com un animal. M’he cruspit, com un trol, un plat de macarrons amb avidesa digne de qualsevol cànid. Intentaré llegir i escoltar música, sempre que m’Orfeu, no m’abraci, i em deixaré abraçar, ho tinc clar i ales nou a dormir. El meu dia a dia, cinc dies a la setmana. La realitat. Una altra. No sé si trista o no, però real. Tot un món. Disculpi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s