Pàgina d'inici » Dietari » Continuïtat

Continuïtat

Testament és continuïtat. I sí, he fet testament. I també testament vital. Tot plegat una hora de temps i les còpies ja són amb mi a casa. Molt ben atès i tractat, a més, per una notària molt guapa. M’ha demanat, és clar, pel meu estat civil. Solter, he dit, sisplau. Però de fet caldria escriure divorciat, em fa ella, riallera. Bé, cap de les dues coses no és mentida. He estat casat, però això ara ja és passat. I com que em van fer anar davant del jutge, des d’aleshores que torno a ser solter, oi? Però és que, a més, hi ha la cosa de la paraula. I solter em sembla molt més bonic que no pas divorciat. Perquè sempre és lleig el divorci, sobretot quan hi ha fills. Testament vital, d’altra banda. Important. Que el Departament de Salut, o de Sanitat, sàpiga la voluntat que tens de no allargar patiments innecessaris si mai arriba el moment que respirar no sigui ja sinònim de viure. I que deixis també de ser una càrrega per als altres del teu voltant. Perquè, ¿què és el que pot empènyer-nos a continuar vivint quan ja no vivim?

3 thoughts on “Continuïtat

  1. Sovint he llegit en aquesta pàgina paraules d’indignació i menyspreu envers els enemics de Catalunya, un Vargas Llosa, per exemple. Per curiositat m’agradaria entendre el per què Salvador Sostres s’arrenglera amb els espanyolistes de forma ja descarada; m’agradaria que algú m’ho expliqués. Si els motius són crematístics estem en un cas clar de baixesa moral. Si és per ressentiment ja no cal dir-ho. Si és un canvi de posició fonamentat es podria reconèixer que ha estat un ingenu (o un burro), durant bastants anys i almenys podria mostrar un mínim d’humilitat.En podríeu dir vós alguna cosa?
    PS. Aquest comentari no pretén molestar-vos. Si cal em disculpo ja d’entrada.

    • Cap molèstia, però ja em perdonareu, eh. Ja podeu imaginar-vos que no puc pas, de cap manera, respondre res del que plantegeu. Són afers d’una persona, entranyable per a mi, però que ja es veu que no sóc jo. Gràcies.

  2. Jo també voldria que la meva filla, i ho vull, no passi mai pel que vaig passar jo per la mare. No cal viure sense ser res ni ningú. No era la mare. L’entenc i el comparteixo. No, no cal, la vida s’ha de viure més enllà de les mans de qui estigui.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s