Pàgina d'inici » Dietari » Com autòmats

Com autòmats

Jo no seria capaç de votar en contra d’una cosa en què cregui. Igualment al revés, tampoc no podria votar a favor de cap cosa si no hi cregués. Em sembla horrorós això de la disciplina de vot. Aquest dits alçats, un dos o tres, del cap de grup per fer que tots els seus membres votin en el mateix sentit. Sí, no, abstenció. Un dit, dos dits, tres dits. Com autòmats. Potser és aquesta la raó per la qual no puc ser militant de res ni, menys encara, de cap partit. El partit, qualsevol, dissol la teva individualitat perquè no admet dissidències. No n’hi ha prou amb l’afinitat ideològica o de país. ¿Votar contra la teva pròpia consciència? I no és pas que hi vegi cap solució, eh, potser les llistes obertes, no ho sé. Però em sembla clar que els partits, associacions privades responsables de la cosa pública, sotmeten voluntats. No dec ser demòcrata, jo, o potser no en dec ser d’aquesta democràcia basada en coses tan fosques. O potser no tan fosques. Tantes situacions en què més m’estimaria no veure ni ser vist. I renunciar a ser-hi.

Llegir és l’esforç més gratificant que pugui existir. I el fum del tabac com a espiral d’una soledat pletòrica (Valentí Puig). I que no sigui el deure, sinó el desig. I el neguit que mou el món.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s