Pàgina d'inici » Dietari » Habitació amb vistes

Habitació amb vistes

No sé si és un signe d’aquest temps o ho és de tots els temps això de no estar mai content amb el que es té. Ara hi ha vegades que penso que no em faria res tornar a les classes si m’asseguraven que podria estalviar-me reunions i guàrdies i dedicar-me tan sols a la preparació de les lliçons i a impartir-les. Al capdavall és la cosa més important de l’ofici, disfressat ara de tanta burocràcia inútil i sense sentit. Però vaja, ja sé que no és possible una cosa així. A canvi, vaig veure ahir Una Habitació amb Vistes (A Room with a View, James Ivory, 1985), cosa ben diversa i que no té cap relació amb el que deia ara mateix. Convertida avui, i des de ja fa temps, massa, gairebé en parc temàtic per a turistes la majoria dels quals no caldria que hi anessin, Florència és una ciutat que t’ho has de pensar dues i tres vegades per tornar-hi. Hi ha, però, el consol d’aquesta pel·lícula que dic, aquesta Florència de l’habitació amb vistes. I això que no m’agrada gens l’actriu principal, Helena Bonham Carter, què hi farem. I l’argument, basat en la novel·la d’Edward Morgan Forster, tampoc no em sembla gaire important. La resta, però, és hedonisme visual, plaer sensorial. Quina Florència, quines imatges, finestra oberta als sentits. I els divertits i extravertits pare i fill Emerson. I la música de Puccini, a més a més. És un poc més enllà de la 1 quan s’acaba. Després, al llit, una estona de Salter. Cremar els dies. Va, som-hi, arrisquem les nostres vides. Perquè si tenen cap valor és precisament que no en tenen cap. Però si fins i tot el noi que talla la gespa del jardí sap que les vespes no es poden matar una per una i que el que cal és destruir tot el vesper!

Anuncis

2 thoughts on “Habitació amb vistes

  1. Per què s’ha de pensar dues vegades a tornar-hi? Florència és l’únic lloc que em sabrà greu no tornar-hi abans que la mort se m’emporti, me’n sabria molt de greu, molt, massa bellesa …

    • A mi també em sabrà greu, la veritat. Però has d’estar massa disposat a fer cues arreu i a suportar els grups de turistes organitzats. Fins i tot passejar, es fa difícil i complicat. I sí, tanta bellesa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s