Pàgina d'inici » Dietari » La darrera temptació

La darrera temptació

M’adormo amb les imatges encara vives i punyents d’aquesta Maria Magdalena, gran bagassa de tots els temps. La seva imatge que pogué ser aliança per alimentar tots els fills de la terra. I Jesús, home, al final de la fila fent cua. Tenir set d’ella no la fa més culpable al desert on tots els instints es desboquen. Beneïda sigui aquesta samaritana (Barbara Hershey) de La Darrera Temptació de Crist, (Scorsese, 1988), que tanta polseguera hipòcrita aixecà. I la música de Peter Gabriel, i el guió de Paul Schrader damunt del llibre de Kazantzakis, i Harvey Keitel fent el paper de Judes, i Willem Dafoe el de Jesús. Mimèticament mític el fals àngel de la guarda que resulta ser Satanàs sempre present. El verb es féu home i habità entre nosaltres. Entre dir i pensar el correcte i pensar i dir l’incorrecte, ¿on és que hi ha la veritat? Quan tens amor, et creus que és fàcil de trobar i que tothom en té i tothom en lliura. Però no és cert. L’amor (love) és molt difícil de trobar. I de l’única cosa de què tinc por és dels mots “vida ordinària”. Aquesta darrera temptació que és, potser, la de tots plegats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s