Pàgina d'inici » Dietari » Ulls d’home

Ulls d’home

Ulls masculins que miren un cos femení. Paradigma de la nostra espècie. L’home mira, la dona és mirada. L’home copsa el misteri del món i la dona és aquest misteri. L’home pinta i dibuixa el cos fecund i la dona és aquest cos. És clar que hi ha també d’altres menes de mirades. Hi ha la mirada de les dones als homes, la dels homes als homes, la de les dones a les dones. D’acord. Però el fet és que hi ha una cosa específica en la mirada de l’home al cos de la dona i aquesta cosa és que és involuntària, innata, programada al disc dur genètic del mascle humà amb la finalitat d’afavorir la reproducció de l’espècie. És, doncs, una mirada difícil de controlar o, més ben dit, impossible de controlar. Ella m’ha entrat pels ulls, diem els homes. I això és així. Això ha estat, és i serà així malgrat tots aquests discursos pseudointel·lectuals i políticament correctes del darrer mig segle que ho neguen, ho rebutgen i ho obliden, segurament superats per la suprema bellesa que desprèn aquest vincle tan poderós entre seducció i reproducció. Llegeixin, llegeixin Nancy Huston i el seu Reflexos en un Ull d’Home (Edicions de 1984).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s