Pàgina d'inici » Dietari » El poc temps que ens queda

El poc temps que ens queda

Generacions i generacions de catalans surten de les nostres escoles sense conèixer com caldria, i com de fet passa arreu del món civilitzat, la Història del país propi, afirma, carregat de tota la raó, Quim Torra arran de la publicació del llibre Lliures o Morts, de Clotet i Montserrat. I no hi ha futur possible sense conèixer i saber la història i els fets del passat del teu país, afegeix. Del futur, no en sabem res, cosa lògica. El problema, però, és que aquí a penes no sabem res tampoc del passat, cosa que resulta molt més imperdonable. Tenir competències plenes no és el mateix que tenir-les exclusives i caldria ser un país lliure per tenir competències exclusives sobre el model d’ensenyament que volem i sobre els seus continguts. Bilbeny encara és bandejat, i moltes vegades fins i tot escarnit, per les que passen per ser les nostres autoritats acadèmiques. És greu l’espoli econòmic, però encara ho és més l’espoli cultural que moltes vegades nosaltres mateixos ens autoinfligim i els furts sobre els quals Espanya ha bastit una part important de la seva història. Resseguim l’obra que fins ara ha publicat Bilbeny. Resseguim-la. Hi ha alguna excepció, segurament. Però en general la Universitat l’escarneix i pretén tapar-lo amb aquesta capa infecta de foscor i marginalitat tot i que mai ningú no ha aportat cap argument sólid en contra de les tesis que ell mira de difondre i de defensar. La tergiversació fatal de la nostra Història. La gran mentida de tot plegat. I ara ja fa temps que a les escoles no hi ha classes d’Història i Geografia. Ara tot queda clos dins d’aquesta denominació, com a mínim abstracta, de Ciències Socials, sisplau. I el temps no fa res, pobret. S’està quiet i impassible, el temps. Sense cap límit. Els qui passem, en canvi, els qui hi som d’una manera absolutament limitada, som nosaltres. I a veure què en fem, doncs, del poc temps que ens queda.

3 thoughts on “El poc temps que ens queda

  1. Benvolgut professor, el gruix de les competències de la Generalitat en l’actualitat (també en ensenyament) són compartides (plenes era una terminologia de l’Estatut de 1979 que venia a significar, si fa o no fa, el mateix). Això implica que l’Estat pot dictar les bases (regulació) que consideri necessàries, amb ben poques limitacions a la pràctica. Aixì estem, així som…. Records

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s