Pàgina d'inici » Dietari » Ara resulta que treballem poc

Ara resulta que treballem poc

Més aviat revoltat contra aquesta brama que circula i que difon que els professors treballem poc i que gaudim de massa privilegis. Que cadascú parli per ell, és clar. Estic convençut que hi ha professors de tota mena i estic disposat a admetre fins i tot que n’hi ha molts que fan de professor, o de mestre, perquè sempre com a màxim a les 5 de la tarda ja has plegat. Sí, n’hi ha d’aquests. I n’hi ha perquè per accedir a la carrera de Magisteri, posem per cas, et demanen tan sols un 5 a la Selectivitat, aquesta Selectivitat que a penes selecciona (ja m’explicaràs què pot seleccionar amb un 94% d’aprovats!). D’acord, tot això és cert i és veritat que hi ha professors esquenadrets. Ara bé: no oblidéssim pas tots aquells per a qui aquest ofici és la seva vida, tots aquells per als quals no hi ha horaris perquè el seu horari representa totes les hores que passem desperts i això sense comptar els somnis que de tant en tant ornen el repòs. No són les 18 o 20 hores de classe setmanals. És molt més i ho és tot. I pel que fa a mi, treballo més casa que a l’institut. Tan sols classes i reunions a l’institut. Correccions i preparacions sempre a casa. ¿Per què? Doncs perquè a l’institut no es pot fumar enlloc, ni al teu despatx, ni encara que sigui en hores que no hi ha alumnes. Treballo a casa senzillament perquè és una designated smoking area i no em ve d’aquí, aleshores. Mai no actuo ni he actuat al dictat de cap assemblea ni de cap sindicat, i crec fermament en l’anomenada llibertat de càtedra, en greu perill d’extinció si no ja del tot extingida. I no, no tinc la sensació de treballar poc ni de gaudir de cap privilegi especial, tret de l’honor que significa poder explicar i difondre la llengua, la cultura i la literatura que ens fa ser la nació que som, diguin el que diguin els recalcitrants de sempre.

One thought on “Ara resulta que treballem poc

  1. Miquel, a casa som dels pares que, a primària, ens posem nerviosos quan (pensem que) de vegades el professorat no prem prou els nostres fills i pels dubtes permanents que l’educació ens planteja. En mig de suggeriments i converses amb tutors, sempre hem constatat que la majoria hi poseu els cinc sentits en la vostra feina i també el sisè quan cal. I hem après a valorar una feina que a molts us reconforta perquè heu sabut crear-los confiança, donar-los seguretat en ells mateixos i els hi heu transmès uns valors que mai, els pares, no us podrem agrair prou. En mig d’un món de desgana i desmenjats hi ha un professorat al nostre país, en tots els cicles, que efectivament no para mai i mai no es conforma amb el que té. Sou còmplices de vida i referència de molts pares que valorem com cal la vostra feina i sense vosaltres, diguin el que diguin, no hi ha nació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s