Pàgina d'inici » Dietari » Inadaptat

Inadaptat

¿De qui sóc? ¿A qui pertanyo? Quines preguntes! Com si fóssim d’algú. Sentiment de pertinença, tanmateix. En silenci i gairebé a cau d’orella, puc dir-me a mi mateix que ho sé, que sé de qui sóc, i que sé també tot el que hi vaig viure i el deute que hi tinc. El deute que sempre hi tindré. Es va fer tard, però. De sobte es féu tard. Tan tard que, sense adonar-me’n i sense veure-ho venir, vaig ser desplaçat, bescanviat. I no és cap consol dir i reconèixer que ja comença a fer molt de temps de tot plegat. Encara hi sóc, allí, palplantat, desarmat. Encara veig l’escena. La nit que jo tornava de Munic, de Baviera, la nit de tots els folls i de tots els castells. S’acabà. De sobte tot es va acabar. A les palpentes, des d’aleshores. Tentinejant. Bandades, com els ocells. Vaig fer un intent unes quantes setmanes més tard, des dels cims del Tirol d’Itàlia, des de Meran, al nord de Bozen/Bolzano. M’agrada tant aquell país que em semblà que tenia alguna possibilitat. No me’n vaig sortir. No me n’he sortit. Ho sento. Sóc allí encara. I sé perfectament que no hi ha ni hi haurà mai més res a fer. Els pecats fan forat. I els meus foren grossos, infinits. Com una ànima en pena, per tant. Inadaptat.

One thought on “Inadaptat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s