Pàgina d'inici » Dietari » Mal que ens pesi

Mal que ens pesi

Estudiar no vol pas dir solament llegir i repetir. Estudiar vol dir llegir i a més a més reflexionar, relacionar, integrar, detallar, aclarir, absorbir, rebutjar, decidir -saber allò que té importància i allò que no en té. Estudiar és fer funcionar l’esperit, partint de vegades de l’esperit mateix o per incitació de coses que provoquen una curiositat: és a dir, que agraden positivament. Estudiar és una forma de l’amor. Estudiar no té res a a veure amb “empollar”, castellanisme infecte (empollar, en català, és covar, incubació dels ous per part d’una lloca determinada i és una operació que dura aproximadament 3 setmanes). “Empollar”, allò que un estudiant d’avui encara en diu “empollar, és com posar un collar o unes morralles a un animal jove -una mena de drenatge. I no, res de tot això i al contrari. Estudiar, per a un estudiant autèntic, és fruir -i ha de ser, en definitiva, la llibertat.

Bé, paràgraf extret de l’entrada de El Quadern Gris, corresponent al 19-10-1919, pocs dies abans, doncs, que Pla donés per acabat el dietari i se n’anés a París. ¿Ho ensenya algú avui tot això? ¿Interessa gaire als pedagogs de torn? Avui el que tenim, si més no en una gran part dels centres públics de l’ensenyament obligatori, és que al final de cada classe el professor ha de fer sortir tots els alumnes de l’aula i tancar la porta amb clau perquè no hi puguin tornar a entrar fins que el professor de la classe següent arribi i la torni a obrir. Abans no passava. Abans qui volia romandre-hi, per preparar el material o la lliçó de la propera classe, o senzillament per fer-la petar amb els companys, podia fer-ho amb tota tranquil·litat. Ara és impossible. Ara hi ha una única manera d’evitar furts, mobles trencats, o vidres fins i tot, i baralles també, que és fer-los sortir de l’aula i tancant la porta amb clau. ¿Estudiar? ¿Ambient d’estudi i de treball? Minoritari, absolutament minoritari. Professors com a vigilants de l’ordre. L’estudi i el saber qui sap on paren. I és per aquí i amb totes les mesures urgents que cal adoptar que es podrà començar a sortir del forat.

Hi ha també, i mal que ens pesi, una manera de ser barcelonista que és profundament espanyola.

One thought on “Mal que ens pesi

  1. Perdoneu però canvio de tema i ho he de dir : me n´alegro que el Pep ens deixi, perquè aquesta junta directiva no es mereix res. Li desitjo tota la sort del món i moltes gràcies per tot el que ens ha donat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s