Pàgina d'inici » Dietari » Solter amb fills

Solter amb fills

Casar-se, viure en parella, estimar la noia amb qui vius, deixar-te estimar, tenir fills, educar-los, fer-los créixer i fer-los lliures i il·lustrats, si pot ser. Procurar i vetllar sempre pels seus instants de plenitud i de felicitat. I l’ideal, si més no l’ideal en què hem estat educats, és que tot això duri i duri. Després, però, pot ser que una altra realitat s’imposi i que acabis acceptant que això de l’amor moltes vegades és una cosa que puja i baixa. Et passà, recorda-ho, que en una d’aquestes èpoques de baixada fores foragitat i que ho passares malament i que, aleshores, la vida, a poc a poc, continuà i que, també a poc a poc, acabares esdevenint de nou solter. Solter amb totes les de llei. Solter amb fills, que ja són grans i se la campen, i que sempre hi són i sempre et troben, naturalment. T’hi has avesat després de tot. T’has avesat a ser solter i a viure sol. I no veus la manera com aquesta situació podria ara capgirar-se. Hi ha hagut noies, és clar. I n’hi ha. Però potser és tard i tems que et facin nosa, o fer-ne tu. I al capdavall veus més avantatges que cap altra cosa en la soledat i en el fet de viure com a solter. Només la feina et marca horaris. La feina i tot deure i obligació que tu mateix t’imposis. I a canvi de res gairebé sempre. I al damunt acabes de llegir que Jesús i els apòstols foren solters. Tots excepte Judes, que tenia fills en edat encara de creixença. I fou precisament aquesta necessitat de mantenir-los allò que el portà a trair Jesús, el fill de Déu. 30 monedes d’or, ja veus. De manera que tu, hores d’ara, segurament ja no seràs a temps de trair ni de ser traït.

10 thoughts on “Solter amb fills

  1. Miqueeeeeeeeeeeeeelllllll!
    Si us plau, no pot ser, et llegim gent casada, pares de família amb fills en edat de creixença, no ens ho pots dir això d’en Judes, no veus que ens ensorres, que ens destrosses, per l’amor de Déu, urgent, busca una altra motiu, una altra excusa per justificar la traïció, si no te la creus, inventa-te-la, però no ens deixis així, remena els clàssics, Montaigne, Vila Matas, …, en Pla, evidentment, per aquest tema, censurat, busca’n d’altres, però no ens deixis així que ens deprimeixes…
    Ets conscient de com ens has deixat de fulminats?

    • Benvolgut, ho he tret justament d’un llibre de V-M, que es diu “Hijos sin hijos”. No cal dir que no volia que ningú se sentís ofès ni res de semblant. Parlava de mi, Joan, i de com en general m’han anat les coses i de com em sento ara de confortat després de tot. No m’interpreteu malament, sisplau.

      • No crec que ningú s’hagi d’ofendre, tot està molt clar, la veritat és que m’ha fet gràcia el comentari sobre Judes. Aprofito per disculpar-me per la barbaritat lingüística que he escrit en posar “una altra motiu”. I de debò que l’aclariment no calia, agraït.

  2. M’agrada la resposta a l’octavi de la de Sallent! Entre els uns i els altres, semblem del segle divuit! L’un bescanta les dones com si fossin una rara espècie animal… i l’altra l’envia a cagar a l’era!

    Bravo, Miquel, per despertar aquestes passions futboleres!

  3. Miquel, l’has clavada, gaudeixo amb tots els teus post des de fa mesos, pero amb aquest l’has clavada, excel·lent, amb quatre ratlles has resumit un any de la meva vida. Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s