Pàgina d'inici » Dietari » Pic de l’hivern

Pic de l’hivern

Més preguntes: ¿Quins són els dies de la nostra vida que no oblidem i per què els recordem sempre? ¿Quins foren, o han estat, els nostres dies de commoció i reflexió? ¿Quantes vegades recordem, i gosem ensenyar, que l’activitat de la lectura pot tenir un caràcter profà o religiós, però sagrat en qualsevol cas? És V-M. un cop més qui m’incita. M’incita a la lectura d’aquell conte de Bellow en què hi ha aquella noia que t’atrau al seu dormitori i un cop allí, ja nu del tot, veus com ella se’n va i et deixa sense roba perquè l’ha llançada per la finestra. Et deixa sense roba i sense el llibre religiós que llegies religiosament. I com et toca després tornar a casa, 1 hora de distància, travessant la ciutat glaçada. Odissea que inclou -un cop aconseguida una mena de gonella amb què tapar-te- l’odissea de tornar a comprar el llibre, sagrat per a tu, que t’havien robat. I com aleshores et trobes que has de robar els diners a la teva mare, que els guarda igualment en un altre llibre sagrat. Aquella cosa, aquell fet del passat, amb què recordar-te tu mateix. Recordes això. Recordaré el conte de Bellow i la commoció del personatge nu, primer, i amb aquella mena de vetusta gonella, després, enmig de la ciutat glaçada. Sense roba, sense llibre. ¿Què recordem i per què? I això que recordem, ¿com ho expressaríem amb paraules?

No hi ha hagut classe, aquesta tarda, perquè havia de nevar, però no ha nevat. De demà no se sap res. La neu ens condiciona i moltes coses se suspenen. Ens curem en salut, però estem mig malalts. Alarmes i més alarmes. Gran rentat col·lectiu de cervell. Obres les pàgines de qualsevol diari, o noticiari de televisió, i sempre alarmes. Deports, trets i corrupció. I Protecció Civil per a aquesta societat tan infantilitzada, tan desprotegida, pobreta, terreny abonat de l’estupidesa i de la ignorància. Abrigueu-vos, que farà fred, es veu, molt de fred. I és que, és clar, som a febrer, la Candelera concretament. El pic de l’hivern.

4 thoughts on “Pic de l’hivern

  1. Epppp Colomer pensi, pensi en això: Si la tita no es fa petita, no és fred Siberià. Així doncs, comprovant que només s’ha arronsat -arrondat només- una micona de no res, arribo a la grata conclusió que ni fred siberià ni òsties. El fred de cada any- uns anys més uns anys no tant- vaja!

  2. No voldria anar de mascle ponentí (pobre de mi), però més enllà de La Panadella, aquest temporal forma part de la rutina més absoluta de qualsevol hivern.

    Ja no em vull imaginar què dirien a Barcelona si tinguéssiu dos mesos seguits de boira!

  3. Sempre he trobat molt pitjor l´estiu, gentota mig despullada pels carrers sense cap mena de vergonya i moltes nits sense poder aclucar els ulls.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s