Pàgina d'inici » Dietari » Teníem totes les peces

Teníem totes les peces

Fa temps que no llegeixo res d’Auster i, com que veig que acaba d’aparèixer aquest Diari d’Hivern, aquesta tarda me l’he comprat en versió e-Book. Naturalment no en puc dir res perquè no l’he llegit, però sí que em ve al cap el que per a mi ha estat la millor lectura d’aquest autor. El Palau de la Lluna, Moon Palace (1989). Repasso les coses que hi tinc subratllades i, sense adonar-me’n, se m’han fet les 8 del vespre i m’han passat per alt tots els encàrrecs que tenia per fer. Tant se val. Marco Stanley Fogg és el nom del protagonista i l’argument és igual perquè tots els arguments acaben oblidant-se i allò que sempre queda són les frases, els pensaments, que en aquell moment t’enlairaren i encara avui continuen fent-ho. Per exemple: “I sempre perdent per molt poc l’ocasió de trobar-nos, sempre a molt pocs centímetres de descobrir-ho tot. A això es redueix la història, em sembla. A tota una sèrie d’oportunitats perdudes. Teníem des del principi totes les peces, però ningú no sabé encaixar-les.” Encaixar les peces, i no sé encara què ha passat aquesta tarda a Madrid, i emancipar-se no és ben bé el mateix que alliberar-se. Però continuo amb Auster i el seu Palau en aquest altre fragment del llibre: “Una dona amb no tanta força de voluntat m’hauria donat en adopció o, encara pitjor, hauria avortat. No és una idea gaire agradable, però si la meva mare no hagués estat com era, podria ser que jo mai no hagués arribat en aquest món. Si ella hagués fet la cosa més sensata, jo hauria mort abans de néixer, hauria estat un fetus de 3 mesos llençat al fons d’un cubell d’escombraries en qualsevol carreró de mala mort”. I, encara: “¿Que veus? I això que veus, ¿com ho expressaries amb paraules?”. Gran pregunta, val a dir-ho. I: “A mesura que el temps passava, em vaig començar a adonar que les coses bones em passaven només quan deixava de desitjar-les. I si tal cosa era certa, aleshores també ho era la contrària: desitjar massa les coses impedia que succeïssin. Heus aquí la conseqüència lògica de la meva teoria, perquè si m’havia demostrat que podia atreure el món, d’això es deduïa que també podia repel·lir-lo. Dit d’una altra manera: aconseguia el que volia només si no ho volia”. Ganes de Diari d’Hivern, sí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s