Pàgina d'inici » Dietari » L’última nit

L’última nit

Vespre-nit de L’última nit (2002). M’hi conviden ST i SP, que em regalen el DVD. Moltes gràcies. Spike Lee i un gran Edward Norton. 25th hour. Les darreres hores del traficant abans d’ingressar a la presó per als propers 7 anys. No pretenc pas viure d’esquena a la realitat que ens envolta, però noto que aquesta pel·lícula me la fa encara més propera. Manhattan apareix ja sense les torres bessones, inici del capgirament del mitjó i de tots els valors que encara vivim. Pel·lícula de les contradiccions vitals. Adéu als llums dels flaixos i als somnis de grandesa i a l’obtenció de diner fàcil. El pare, l’amic que ensenya literatuta anglesa i un altre que treballa d’assessor financer a Wall Street. O la seva nòvia, que potser l’ha denunciat, però potser no. Mosaic de colors diversos on tampoc no manquen els gànsters amenaçadors. Spike Lee i un protagonista blanc. Ironia envers uns policies negres. Sense dogmatismes. I els 3 minuts magistrals i inoblidables de la veu en off del pare, quan ja no hi ha res a fer camí de la presó. El somni que mai no es complirà. No havia vist encara aquesta gran pel·lícula que ja té 9 anys. Després penso que potser Woody Allen ja no està tan sol en aquesta trona cinematogràfica de NYC.

Dormo bé, i molt (9 hores). En despertar-me, veig que ella ja no hi és. És dissabte i treballa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s