Pàgina d'inici » Dietari » I temps de tardor, finalment

I temps de tardor, finalment

ETA i Gadafi. Bé. Vetllada amb ST i SP, de l’Ametlla. Gran i agradable sorpresa. Les putes, malgrat els moderns censors, han de poder parlar en català a la ficció. Perquè a la realitat bé que n’hi deuen haver, de putes catalanes. L’atracció d’un nou Taxi Driver. Veig més tard, un cop més, Elegy, de Coixet, que no sé encara perquè duu aquest títol d’una novel·la de Roth i explica, en canvi, el contingut d’una altra novel·la de Roth, L’animal moribund. Misteris. El vell i voluptuós professor Kepesh, veu narradora que es confessa. Aquest vell professor convertit al capdavall en un pit femení, auguri del seu propi final. Quan la mort apareix, Kepesh no té altre remei sinó el de rendir-se i admetre que la nostra vida, si més no la vida de tots aquells que van tan sols a la recerca del plaer, no és altra cosa que una manera com una altra de bandejar el nostre ineludible deure, el d’adorar el final ineludible de la vida. Recordo amb més gust la lectura del llibre que no pas la visió de la pel·lícula. Però tant és: el fet és que Kepesh acaba pagant el seu deute de tendresa voluptuosa amb la mort. I després calla. Calla i espera en silenci. I Roth, sempre Roth i el seu món. Dormit molt poc. I temps de tardor, finalment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s