Pàgina d'inici » Dietari » Ironia i complicitat

Ironia i complicitat

De Drames rurals a Carner. La poesia. Supervivent d’un Cant Remot. Tornar a Carner (1884-1970) cada cert temps. La “tasca” com a artifici treballat i el contrast entre ideal i realitat. Distanciament. Tot és mentida des del moment que és literatura i tot allò que l’home és incapaç de controlar o entendre no hi té cabuda. Ironia i complicitat. Un esperit sense ironia -deia Carner- es llançarà bruscament a la bellesa i la malmetrà amb la seva admiració. Petita antologia i petit tast de Carner i els seus valors morals, que són sempre els mateixos: previsió, domini de la natura (aquest monstre), seny, serenor, control de les situacions, família, delectança en la contemplació de les petites coses i dels petits detalls de la vida, el fet de saber treure profit de les circumstàncies. Ah, Carner! Carner és molt més que tot això i ens ho passarem la mar de bé les 4 hores a la setmana que hi dedicarem el pròxim mes i mig. Si em vaga, per exemple.

SI EM VAGA

Viuré, si em vaga encara de viure, / supervivent d’un cant remot. / Viuré amb cella corrugada / contra les ires, contra el llot. / Viuré dreçant-me com un jutge, / només mirant, sense dir mot, / com la paret en el seu sòtol, / com una pedra en el seu clot.

D’Absència (1957)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s