Pàgina d'inici » Dietari » Idil·li xorc

Idil·li xorc

Llegit el conte de V. Català, Idil·li Xorc. Mèrit de la tècnica emprada. Del pla general de la misèria al primer pla de la misèria marginada per la mateixa misèria general. Impressionant potència del llenguatge i la precisió a l’hora de descriure la xusma de marginats que impregna tot el conte. Estol de captaires professionals. Escamot de l’exèrcit de la misèria i la ganduleria. Grunys de bèstia inconscient, esventant ferums de cort i de pa negre, i ensenyant rastelleres de llagues, crostes purulentes, ossos retorts, membres atrofiats, cotnes de femta i vivers de polls; totes les xacres de la pobresa i de la brutícia; tots els estigmes de la fam i de la bascosaria. Éssers fora de sexe, pellofes humanes espremudes i malmirades pels fills gasius, escarnides pel proïsme indiferent, arrambades per tothom fora de dret, com brossa inútil de la vida. Riota i escarni, després. Dos que s’estimen. Marginats entre els marginats. Idil·li xorc, estèril, improductiu. Condemnat. I tot acaba malament, és clar. Entre els marginats i miserables tampoc no són ben vistos els qui s’estimen. Marginats entre els marginats. I és ben cert, al capdavall: V. Català no és tan sols Solitud.

I ja no recordo el temps que fa que sóc aquí, assegut a la vora del camí, esperant veure passar cadàvers d’enemics. Però res. Res de res. Potser és que no dec tenir-ne, d’enemics. O potser és que són eterns i immortals. O potser és que em són del tot indiferents. Es fa llarg esperar, però.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s