Pàgina d'inici » Dietari » Amb tot el respecte

Amb tot el respecte

Casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú. Va fer molt de mal la lletra d’aquesta cançó, tan bonica d’altra banda. Tant com Let it be, per exemple. Lletra generosa, però perniciosa. Perquè resulta que sí, que hi ha cases d’algú. Casa meva és casa meva, per exemple. Hi convido persones, de vegades. I també de vegades sóc jo el convidat a d’altres cases que mai no em passarà pel cap considerar meves. I en aquestes cases, on de vegades, per exemple, sóc convidat no sempre m’agraden les coses que hi veig. Me’n guardaré prou de dir-ho, però. I me’n guardaré encara més de demanar que aquestes persones que m’han convidat retirin alguna de les coses que a mi no m’agraden perquè senzillament es tracta de casa seva i no de casa meva. A casa no ho hem fet mai, això, i jo he estat educat d’aquesta manera. Tothom decora casa seva de la manera que més li plau. Es veu que hi ha una foto en aquesta pàgina, que forma part de casa meva, que hi ha persones a les quals no agrada. I em sap greu, de veritat. El mateix greu que em sap que gosin dir-ho i que gosin, també, demanar-me que la retiri encara que a mi m’agradi i encara que la pàgina sigui meva. Admeto, és clar, que la meva imatge pot no agradar. Naturalment que pot no agradar. Però és la meva i no en tinc d’altra. És cert que en tinc alguna en què cap cigarreta no em penja dels llavis si és que és això el que molesta i no agrada. Passa, però, que jo fumo i no és tan estrany que de vegades aparegui amb una cigarreta als llavis encara que, com és el cas, estigui sense encendre. Sensació que són llargs els dies, llargues les hores lentes, i ara la gent creix massa de pressa, i llegeix poc i pensa molt menys encara, i tothom perd el temps en ximpleries. Com jo, ara mateix. No. Sàpiguen que no ho faré. No retiraré aquesta foto. Casa meu és casa meu. Amb tot el respecte.

9 thoughts on “Amb tot el respecte

  1. Benvolgut senyor Colomer, com que tot fa pensar que el breu comentari que vaig deixar ahir ha motivat aquest escrit d’avui –bon escrit, per cert– em veig amb cor de dir-hi alguna cosa més. Vagi per endavant el meu respecte també i fins i tot el meu afecte.
    Que tingueu aquesta fotografia no és res greu ni ofensiu, àdhuc pot tenir la seva gràcia; el que falla és el context. Perquè l’error és, a parer meu, que aquest posat canallesc no lliga amb el contingut dels textos que escriviu. És a dir, el discurs de l’esforç, l’educació, la cura amb el vestit… pica de morros amb aquesta foto i deixa les seves argumentacions fetes pols i faramalla. La credibilitat queda tocada.
    Observo des de fa temps un discurs de caire dretà amb gran pànic de semblar carca i dogmàtic; i els que l’articulen, com per compensació, cauen en una ostentació de tipus bon vivant –i en el fons relativista— que és una pura absurditat. I ara no cal, de debó, els típics comentaris assenyalant-me de ressentit, amargat de la vida, etcètera. Recurs ja molt gastat i que en el fons no vol dir res.
    Ho diré, a risc de semblar petulant: reflexioneu i, si cal, rectifiqueu.

    • Molt bé, Ernest, queda clar el seu punt de vista. Ara, si us plau, i amb tot el que el professor li ha exposat, deixi ja aquesta cançoneta monòtona i reiterativa. La vida és massa curta i cal aprofitar-la.

  2. No ho comprenc, de veritat que no ho comprenc. Jo havia vist la foto i no m’havia plantejat res del que diu aquest pedant del damunt, l’Ernest. Es una foto com qualsevol altra. Com es pot ser tan retorçat? Estem plegats, envoltats de cretins amb el cervell unidireccional i no hi ha remei. Només miren cap a la mateixa banda del riu, son com marmotes amb la mirada momificada! en fi…

  3. Aquest és dels temes d’impossible acord. Un vegetarià sent lo mateix davant un omnivor.

    No sé encara si el tema és seriós o no, -ja em perdonareu si cas- però estava pensant…a qui s’assembla la persona de la foto. Tot i que és actor de mil cares, diria que hi ha una semblança amb Peter Sellers.

  4. A internert no té sentit dir “casa meva és casa meva”. Des del moment que vostè s’exposa a la vista de tothom perd el dret de propietat. Tant els seus articles com la foto les pot utilizar i divulgar qualsevol. Tot això és elemental i m’estranya que no ho tingui clar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s