Raó

Bon dia. És molt i molt d’hora encara i tothom sembla ja tenir raó i la sensació que les coses no paren d’anar a pitjor. Cirurgians que s’ofereixen per operar sense cobrar. No sé si em faria estar gaire tranquil saber que qui m’ha d’operar no cobrarà per fer-ho. I porcions d’hospitals tancades amb horroroses tanques de plàstics. Tothom sembla tenir raó. La Mesura per mesura, de Shakespeare. Desfilada de personatge cadascun d’ells més menyspreable que l’anterior i tots molt eloqüents, d’una eloqüència feliç i desbocada. Inconscient. ¿Qui ho governa, tot això? Temps de desgavell i Shakespeare que ho conté ja gairebé tot: l’amor i l’odi, l’enginy i la follia, la ingovernabilitat de l’instint sexual, les relacions entre les generacions, la violència i la tendresa, els problemes de l’autocontrol, i el govern de les nacions, i també l’absència d’aquest govern, la nostra necessitat d’entendre que la mort és inevitable i els nostres afanys de trobar sentit a l’existència. I la compassió que cal tantes i tantes vegades. A Shakespeare hi és tot. I tenim el tresor de les traduccions de Salvador Oliva i aquesta petita meravella seva per a qui vulgui atansar-s’hi per primer cop, aquesta Introducció a Shakespeare (Empúries) que ens regalà ara fa 11 anys, gairebé 12. Sempre hi ha un primer cop i sempre hi ha la lectura que pot arribar a fer-nos sentir fins i tot amos del temps. Encara que sembli que tothom tingui raó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s