Pàgina d'inici » Dietari » Enveja, bèstia inferior

Enveja, bèstia inferior

Hi ha el conte de Víctor Català, Enveja, que llegirem avui a classe. Un dels 12 Drames rurals de Caterina Albert. Maternitat, ànsia de ser mare. Grans paraules i grans bones intencions. Fruita novella, dolç déu vos guard de primavera ¿Què hi ha de més sublim? Viure  molt bé, i feliç, amb el marit, idil·li conjugal i estimar-se. Passen 10 anys i aquella frustració, aquella impossibilitat de tenir un fill. Aquest fruit que no arriba i el murmuri, aleshores, de la gent del poble. Forra, primer. I després forros. Dit de les cabres i les vaques improductives, estèrils, eixorques. L’insult no dissimulat del poble. I ve, però, el dia del desig de menjar magranes, aquestes fruites. Aquestes fruites, associades a la maternitat, que representen la sensació interna de la dona, deessa camperola, que el desig més gros, el de ser mare, s’està realitzant. Caràcter poètic del conte de V. Català. La magrana i els seus caparrons pintats, feble esclat de vida, la gran metàfora. L’autora el titulà Enveja. Enveja dels tafaners, dels malparladors, i segalls, i espietes, i delators, d’aquells que no tenen mai prou feina amb la seva pròpia vida que han sempre d’ocupar-se de la dels altres. Enveja de poble, aquest instint pervers de bèstia inferior. A Enveja guanya l’amor i guanya la vida. Hi ha poesia en aquest conte. ¿Què pot haver-hi, de més sublim?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s