Pàgina d'inici » Dietari » L’herència que rebem

L’herència que rebem

Vivim esperant que ens passi alguna cosa que no passa, que no acaba de passar. No hi ha una consciència precisa de quina cosa deu ser aquesta cosa. Rompre, potser, la present rutina i el tedi quotidià de la repetició de sempre el mateix. Però, ¿hi ha res més? Fil invisible del qual penja tota esperança. Ens creiem, de vegades, importants, però som molt petits i tot penja d’un fil primíssim. Hi ha la propina de què parla Pla si aquest fil de moment no es trenca. No us preocupeu del dia de demà, diu l’evangeli de Mateu, que el demà ja portarà la seva pròpia preocupació. Cada dia és el que compta. Cada dia ja en té prou amb els seus maldecaps. Però ara la gent creix massa de pressa i no hi ha paciència ni tendresa. Tendresa. ¿Què faries amb la teva vida, i com l’endreçaries, si no sabessis el teu deure quotidià? El teu deure amb tu mateix i amb els altres que t’envolten, amb els qui estimes i t’estimen. L’herència que rebem ja no és l’esperança dels avis ni la paciència dels pares. Un món millor! Vanitat.

Som un poble ocupat, però. Un poble amb la ment colonitzada. Un poble que no és lliure.

7 thoughts on “L’herència que rebem

  1. tens un animal engabiat, li obres la porteta, ell decidirà si en surt i se la juga o si s’hi queda i tindrà pinso per sopar. No crec tant en una ment colonitzada com sí en una ment comprada. Només pot ser lliure aquell qui amb la llibertat tan li fa perdre-hi més que guanyar-hi, i a qui tingui por mai tindrà prous arguments.

  2. El seu dietari, senyor Colomer, té els efectes d’un procés de descolonització i, alhora, reconquesta d’un espai privat, el d’un mateix. Llegir-lo promou els espais únics de cadascun dels seus lectors, n’estic segur. Vaja, en mi té aquest efecte revifador. Em recorda el territori que es contruïa en Gabriel Galmés: donar classes al seu poble de Mallorca (era professor d’institut, com vostè) i viure en les lectures, recórrer camins amb un descapotable que tenia, construint així la seva particular geografia: dibuixar el “territori Galmés”. Aquí, en aquests apunts, vosté aixeca els plànols del “territori Colomer” i ens mou a bastir i tenir cura de les muralles del territori propi de cada lector. Li agraeixo que ho comparteixi amb tots els que el seguim. (Per cert, Quaderns crema ha editat els articles d’en Galmés escrits entre l’any 1990 i el 2001. [Enllaç: http://www.quadernscrema.com/llibres/vull-una-estatua-equestre%5D Crec que sortirà a la venda aquesta tardor. L’hi recomano.) Gràcies.

    • Moltes gràcies. Molt amable. Conec l’obra de Galmés. Potser no tota, però em ve ara a la memòria El rei de la casa, El rei de la selva, Una cara manllevada. I d’articles, n’havia llegit a la premsa. Estaré atent a l’aparició d’aquest volum. En vida encara d’Isidor Cònsul, vaig intentar que alguns dels llibres de Galmés fossin lectura oficial als centres d’ensenyament. No hi va haver res a fer. En fi, repeteixo, moltes gràcies de les vostres paraules.

  3. no ets professor tu? i encara ho preguntes? té gràcia que parlis “dels altres que t’envolten”. Els respectes tu als que t’envolten? amb el teu tabac fastigós?

    • No crec pas que ens coneguem, la veritat. Ho dic pel tuteig, més que res. A mi el fàstic me’l fan aquells que, sense conèixer-me, em tutegen. En aquestes condicions, el tuteig és sempre cosa de feixistes o de comunistes. Amb tot el respecte, eh!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s